dimarts, 23 de desembre de 2008
> Excursió frustrada
tomb de ravals
ANTONI VECIANA.
Van sortir de casa de bon matí, ben equipats i amb tota la il·lusió de coronar el pic més alt. Es van trobar amb els altres i van començar les primeres raons. Que si era massa alt, massa complicat, perillós. De manera que, ni per tu ni per mi, van decidir que pujarien a un altre cim, mil metres més baix, però que també feia goig. Alguns van plegar, però la majoria es van posar a caminar. Semblava una bona excursió, però, quan feia algunes hores que caminaven, van arribar a una cruïlla de camins. A mà esquerra, el pic segon i, a la dreta, un altre que era mil metres encara més baix i molt més assequible. Algú va proposar d'agafar el camí de la dreta i a la majoria, mandrosa, ja els va semblar bé. Els primers van dir que no, que ells continuaven per l'esquerra i així ho van començar a fer, però es van adonar que l'aigua era a les motxilles dels altres i van haver de recular i córrer per trobar l'altre grup. Quan ja havien fet tota l'aproximació i eren a punt de coronar el cim van veure que amenaçava mal temps. Va començar a córrer la brama que amb l'excursioneta ja havien gaudit de les vistes i que això ja era suficient. De totes maneres, van decidir pujar una mica més però alguns deien que, si ho veien complicat, girarien cua i cap a casa hi falta gent. I poc després ja s'aturen. Aquells que volien fer el pic més alt, es troben que avançat el dia encara no han arribat enlloc. Potser haurien de replantejar-se o bé els objectius o bé els companys de viatge.
|
