| |||||
|
|||||
|
dilluns, 22 de desembre de 2008 > Jordi Olivart i Borràs
Avui a les 12.00 h hem enterrat en Jordi a Lleida, amb el mateix temps amb què va néixer el 21 de febrer del 1990, amb la boira envoltant-ho tot. Si aquell dia va ser boira d'alegria, avui és boira de tristor. Volem donar les gràcies de tot cor a la gent que durant aquests darrers vuit anys ens han fet costat per tirar endavant i superar les dificultats que la nostra vida, complicada però feliç, ens ha anat portant. Gràcies de tot cor als amics que han estat allí per aixecar-nos a nosaltres i a en Jordi en els seus pitjors moments, als amics d'en Jordi que ho van ser de veritat. A l'institut d'Anglès, i no cal dir noms perquè ells ja saben que els tenim dins el cor, perquè van ser capaços, entre ells i nosaltres, de començar a obrir-li les portes del món a en Jordi i demostrar-li que era un nen estimat per tots, desitjat per tots, bona persona i que fos com fos ell era «únic» per tots els de casa seva. A tots els nostres amics de l'ànima tant de Lleida com de Girona que ens han demostrat mil vegades que hi són. A l'institut de Santa Eugènia, al personal del Trueta per la rapidesa i l'atenció que va tenir en Jordi, i a la Montse del tanatori. Gràcies, i no cal dir-ho, és clar, a tota la nostra família, la de Lleida i la de Bonmatí. Gràcies. En Jordi, del qual trobarem a faltar el seu somriure, sempre estarà amb tots nosaltres i pensem que ara, al moment de marxar, era per fi, des de feia un temps, «feliç». La Mare, en Roger i en Rubi Lleida, 21 de desembre del 2008 |
| NOTÍCIES RELACIONADES |
|
>Les necrològiques (Comarques Gironines) |
![]()
|