| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
diumenge, 21 de desembre de 2008 > Baulenas guanya el Sant Jordi amb una obra que retrata la violència política
Vicent Usó queda finalista, Sebastià Alzamora rep el Riba amb un poemari faula i Víctor Alexandre obté el RodoredaVALÈRIA GAILLARD. Barcelona Poques cares noves, aquest any, en els premis que cada any atorga Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana: l'escriptor Lluís-Anton Baulenas va guanyar el 49è premi Sant Jordi, dotat amb 60.000 euros, per una novel·la ambientada en els anys trenta al voltant de la violència política, El nas de Mussolini, mentre que l'autor valencià Vicent Usó va quedar finalista amb El músic del Bulevard Rossini. L'imparable Sebastià Alzamora es va endur el Carles Riba amb un poemari inspirat en Ramon Llull, La part visible, i l'assagista Víctor Alexandre va merèixer el Mercè Rodoreda per Set dones i un home sol. Els jurats van aplaudir l'alt nivell del conjunt de les obres presentades. Els guardons es van entregar ahir al vespre a Barcelona en la 58a Nit de Santa Llúcia.
«He intentat posar-me dins la psicologia d'algú que ha de matar una altra persona.» Per fer aquesta operació, el premi Sant Jordi d'enguany, Lluís-Anton Baulenas, va trobar més adient ambientar-se en els anys vint i trenta, una època en què «la utopia encara és possible» i la fascinació per Mussolini va guanyant terreny arreu d'Europa, un dictador que l'escriptor compara amb Primo de Rivera. La protagonista d'El nas de Mussolini és una dona que té l'encàrrec de matar, i a partir d'aquí van apareixent totes les contradiccions del cas. «M'interessava veure com s'explota la utopia com a motor de millora personal o motor de vida.» Vicenç Villatoro, membre del jurat, va destacar la qualitat d'una novel·la «molt ben feta, amb ofici, rigor i energia», i va comentar que el tema de la violència de caràcter polític que hi transcorre havia estat present també en altres de les obres finalistes. Lluís-Anton Baulenas (Barcelona, 1958) és un autor de trajectòria consolidada, amb més de deu novel·les publicades, i títols de narrativa i de teatre. També ha guanyat uns quants premis, entre els quals el Ramon Llull 2005, amb l'obra Per un sac d'ossos. La novel·la finalista, El músic del Bulevard Rossini, de Vicent Usó, a més de tenir un mateix final en «ini» –tal com va fer avinent Baulenas atribuint-ho a un «bon auguri»–, comparteix temàtica, d'alguna manera, amb la guanyadora, en tant que versa sobre el tema del fracàs, de les expectatives que es fan els homes i el preu que han de pagar per acomplir-les. «El protagonista és un jove prodigi del violí que es fa il·lusions de poder integrar l'elit musical, per això ha de marxar a una ciutat mediterrània i acaba guanyant-se la vida com a músic ambulant». Amb aquesta obra, l'autor analitza també el fenomen de la immigració des dels dos punts de vista: els que reben i els que vénen. Vicent Usó (Vila-real, Plana Baixa, 1963) és autor d'onze novel·les, entre les quals Les ales enceses (Proa, 2005), amb què ja va ser finalista del Sant Jordi el 2004. Amb Crònica d'una devastació va guanyar els Octubre-Andròmina de narrativa. Un altre nom omnipresent del panorama literari actual, el poeta del grup dels imparables Sebastià Alzamora, se'n va endur el 50è premi de poesia Carles Riba amb La part visible, dotat amb 3.000 euros. El poemari recull 65 poemes que es poden llegir de manera independent o seguida, com si es tractés d'una novel·la. «Estic temptat de canviar-ne el títol i titular-lo, no ho sé... La part del biquini, així, perquè rimi amb les demés obres guanyadores», bromejava ahir. El poemari el protagonitzen dos animals: una mona i un caribú, que, segons va aclarir l'autor, es tracta d'una mena de cérvol que viu a la regió del Canadà i està en perill d'extinció. Nat a Llucmajor, prop d'on Ramon Llull va tenir la seva revelació, Alzamora està convençut que l'esperit del teòleg sempre ha flotat entre els habitants del poble. En tot cas, a ell li ha inspirat aquest poemari que s'apropa a la faula, en concret les seves obres Amic e Amat i El llibre de les bèsties. «El volum és un intent de comprendre la realitat i el món en què vivim, i més que comprendre'l es tracta de llegir-lo deixant-se portar per la seva música.» «És una obra riquíssima, amb diferents registres, que van des dels còmics fins als dramàtics, i abasta molts temes», analitzava ahir el membre del jurat D. Sam Abrams. El crític literari va sostenir que es tracta d'una obra «important, extraordinària» que revela que Alzamora és un «gran escriptor, a part de si el personatge públic ens agrada o no». Abrams va insistir que el poemari s'havia imposat per unanimitat, per bé que entre els finalistes hi havia vuit o nou noms «de primera fila». Sebastià Alzamora (Llucmajor, Mallorca Oriental, 1972) compagina la creació literària amb tasques acadèmiques i de gestió cultural. El seu recorregut en el món de les lletres ha estat fulgurant: ha recollit un manyoc de premis, el Salvador Espriu 1993, amb el poemari Rafael; la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona 2003, amb El benestar; el Documenta 1998, per la novel·la L'extinció; el Ciutat de Palma-Llorenç Vilallonga 2002, per Sara i Jeremies, i el premi Pla 2005, amb La pell i la princesa. L'última novel·la publicada, La nit de l'ànima, recrea el mite de Faust i mostra que «l'infern és un mateix i no els altres, tal com deia Sartre», apunta Abrams. «A Catalunya sembla que si no fas narrativa o poesia no escrius literatura», es queixava ahir Víctor Alexandre, amb voluntat de reivindicar el gènere assagístic que conrea habitualment. «En aquest llibre no trobaran el Víctor Alexandre polític», advertia. Es refereix al guanyador de l'11è Mercè Rodoreda de Contes. Set dones i un home sol són set històries interconnectades per un home que està en estat de coma després d'haver estat víctima d'un accident. Cada història, enllaçada en una estructura circular, és un monòleg i retrata dones de diverses edats i condicions. «Reflecteix la complexitat de les relacions entre homes i dones i la necessitat que tenim de ser estimats, perquè tots ens sentim molt sols.» L'editor de Proa, Isidor Cònsul (l'editorial que publicarà les obres), va lloar la qualitat dels originals presentats i va comparar Alexandre amb Jesús Moncada i García Márquez. «En el cas de Víctor Alexandre, Mequinensa o Macondo és el coma.» LA RESTA DE PREMIS El premi Òmnium Cultural de Ràdio ha estat per al programa Versió RAC1, dirigit per Toni Clapés, i el de Televisió per a l'espai Afers exteriors, dirigit per Miquel Calçada. Jordi Ferrés ha obtingut el premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per El jardí promès; Joan Ordi, el Joan Maragall sobre cristianisme i cultura per Idea de l'home, idea de Déu, i Andreu Ginés, el Ferran Soldevila d'estudis històrics per un assaig sobre la instauració del franquisme a València. El premi Cendrós d'articles publicats fora de Catalunya ha recaigut en una monografia sobre el teatre català en el període 1975-2006 i la seva relació amb la política i la identitat. Un assaig sobre la participació de les famílies als instituts, obra de Mercè Pañellas i Montserrat Alguacil, ha obtingut el premi Joan Profitós d'assaig pedagògic. El premi de narrativa juvenil Esport i Ciutadania ha estat declarat desert pel jurat. |
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
|
>Nit de sensacions >Baulenas guanya el Sant Jordi en una Nit de Santa Llúcia de nivell >Llum a la Nit de Santa Llúcia . |
 | |||
|