diumenge, 21 de desembre de 2008
> El capitalisme i la gota malaia
l'escaire
MIQUEL PAIROLÍ.
|
Aquest cop se'ls ha vist el llautó. Se'ls ha vist tant, que fins i tot força diputats de la dreta i del centredreta han votat, aquesta setmana, al Parlament Europeu, contra la directiva comunitària que pretenia legalitzar una setmana laboral de 65 hores. Dels anys noranta ençà, el capitalisme té la sensació que tot li és pàtria. La desaparició de l'oponent comunista, les dues grans crisis que ha patit el sistema d'aleshores ençà, la del 1993 i la del 2008, i el descobriment de grans jaciments de mà d'obra en països subdesenvolupats, disposada a treballar per uns salaris mínims i sense drets laborals, ha fet pensar al capitalisme que podia fer empassar a tothom la mateixa medecina. Als europeus, també. De fet, la rebaixa de drets laborals que hem patit des del 1990 ha estat continuada, amb arguments astuts, ben elaborats i embolicats amb habilitat, combinant la seducció i l'amenaça i presentant les modificacions com una necessitat imprescindible i alhora com un bé desitjable. Així ens han anat fotent i han anat rosegant i engrunant la legislació laboral o les prestacions d'atur, o complicant els requisits per cobrar pensions de jubilació. Sempre amb la gran excusa que a l'altra part de món hi ha milions de persones que treballen per ben poc i tantes hores com calgui i que si no reconeix aquesta situació i actua en conseqüència, cedint i cedint, Europa queda endarrerida, fora de joc, i va de dret a la ruïna. N'hi ha que basteixen tot aquest discurs amb una mena d'ínfules intel·lectuals de poca volada i parlen solemnement de la decadència d'Europa, aquest gran tòpic, bonic i lànguid, que queda tan bé en fòrums i debats. En aquests anys, hem pogut comprovar diàfanament i a diari la vocació esclavista del capitalisme. És un sistema atrevit, insidiós, que sempre intenta escanyar una mica més perquè el capital obtingui més plusvàlues a costa del treball. A Europa, fa uns mesos ho va intentar amb la directiva Bolkenstein. No se'n va acabar de sortir. Ara, amb aquesta idea de les 65 hores, tampoc. És gairebé sorprenent, però ho celebrem.
|
)
