divendres, 19 de desembre de 2008
> Replegament nacional
de set en set
MANUEL CASTAÑO.
Les enquestes reflecteixen habitualment l'existència a Catalunya d'un segment de població independentista, el que no es veu enlloc és una estratègia col·lectiva amb vista a l'exercici de la sobirania. El president Pujol acaba de dir que ara mateix no estem en condicions ni amb forces d'arribar-hi. És cert que mai com en els últims temps s'havien publicat tants llibres que teoritzessin sobre aquesta qüestió –n'hi havia un que es titulava Serà el 1992 l'any de la Independència de Catalunya?; ara hi ha qui parla, amb aparent sinceritat, del 2014–, però qualsevol que es passegi per aquestes terres i entre aquestes gents, hi veurà un descontentament per coses molt concretes i particulars, però cap expectació per canvis imminents d'abast col·lectiu. I és ben cert que es pot trobar força independentistes entre els catalans, però el que costa de trobar precisament són catalans. Una base social coherent és el primer dels requisits per a un projecte sobiranista, i n'hi ha molts més. L'animositat dels veïns, la tenim històricament garantida; la ridiculesa i la falta de seriositat, com a mínim, és a les nostres mans impedir-les. La frivolitat amb què alguns polítics parlen de l'autodeterminació i de tots els ingredients que li donarien sentit és pitjor que un delicte, és un error; líders creïbles, un altre ingredient imprescindible. Segons Pujol, ara toca un replegament, per recuperar forces, autoestima, moral, idees. I, afegim-hi, per saber qui som, què volem i amb què comptem.
|
