dijous, 18 de desembre de 2008
> Estem rodejats
la galeria
LLUÍS FREIXAS MASCORT.
El retard és un atribut de les obres públiques. Els problemes de les obres de la carretera N-II, per tant, no haurien de constituir cap sorpresa. Un any més no és tant si ho comparem amb els antecedents que tenim d'altres obres. Només cal consultar les hemeroteques o fer un passeig pel ciberespai. És fàcil trobar-hi els textos periodístics que al seu dia anunciaven bons propòsits de l'administració: titulars com «El TGV unirà Barcelona i Girona amb només 30 minuts l'any 2005» o altres de similars. Mentrestant, la majoria de ciutadans no tenim cap dubte que Girona és la capital pitjor comunicada de la península. Si volem anar a Barcelona sense pagar peatge, necessitem tres hores. Si desitgem assistir a algun esdeveniment nocturn, o tan sols a la tarda vespre, ja podem descomptar el tren, perquè a cap hora s'acaben. Cent quilòmetres (quan es pot anar i tornar de París el mateix dia) volen dir fer nit a Barcelona o disposar de cotxe. El desplaçament de Madrid a Toledo en tren (uns setanta quilòmetres) significa una inversió de 28 minuts. És només un exemple viscut, gratament però amb una certa perplexitat, fa pocs dies. Ara, a Girona, si anem cap a Sils, fa mesos que hem de fer un recorregut digne del París-Dakar. Si anem cap a Figueres, tenim Bàscara de potes enlaire també des de fa mesos. Si agafem un autobús a Girona, a l'estació, no se sap mai per on has d'accedir a l'estació, i per sortir-ne l'autocar fa un tour al qual només li falta guia. Estem rodejats; en retard, però rodejats.
|
