dijous, 18 de desembre de 2008
> Transparència, innocència
l'escaire
MIQUEL PAIROLÍ.
|
Aquests dies tornem a sentir invocar la transparència en matèria econòmica. Sempre que es descobreix alguna gran estafa comesa per persones o institucions que fins al dia abans eren d'aparença honorable, de seguida, fatalment, sentim apel·lar a la transparència. Ara ha passat amb aquesta llegenda de Wall Sreet que es diu Bernard L. Madoff i que vol continuar essent-ho, però canviant lleugerament l'orientació. De llegenda de la inversió a llegenda de l'estafa. Si hi hagués transparència aquestes coses no passarien, sentim dir, innocentment. En realitat, de transparència només n'hi ha en l'estrat mitjà del sistema. L'economia submergida, tal com el nom suggereix, és incompatible amb la transparència. I l'economia submergida, en la qual s'inclou, naturalment, el producte del tràfic il·legal de matèries diverses, mou fabuloses quantitats de diners. L'alta economia –expressió emparentada amb aquella d'alta comèdia, que prové del món teatral– tampoc no és ni pot ser transparent. El món dels grans capitals, de l'enginyeria financera més fina, tot aquest escenari de despatxos selectes en què es movia Madoff, destina grans recursos a procurar, precisament, l'opacitat i a prevenir la transparència. No solament estudia amb detall totes les escletxes possibles en la legislació fiscal i les aprofita sinó que disposa de comptes secrets, de paradisos fiscals i de tota una extensa gamma d'instruments de dissimulació. No cal dir que aquest estrat superior i el submergit estan ben connectats, més o menys discretament, però amb una abundant i fluida circulació. Entremig hi som nosaltres, els assalariats, els autònoms, els hipotecats, els petits estalviadors, els pensionistes, constantment i minuciosament fiscalitzats per l'Estat que no ens en deixa passar ni una, no ens perdona ni cinc i per no res ens clava una multa. Nosaltres sí que som transparents, com una medusa o com paper de cel·lofana. Transparència absoluta. No ens queda cap més remei. Mentrestant, els grans capitalistes i els delinqüents viuen en el seu món particular i van segant fort.
|
)
