dimecres, 17 de desembre de 2008
> De l'hospital comarcal
la galeria
JOAN DOMÈNECH I MONER.
Sempre he parlat bé –a vegades posant fre a crítiques– del centre sanitari de la comarca i em considero deutor dels seus bons serveis. Ara, però, vull referir-me a un fet perquè, si realment es deu a una llacuna legal, el govern s'ho faci mirar. Un dia m'avisen de la Policia Municipal de Lloret que tenen un conegut meu, que pateix problemes mentals, recollit a les seves dependències. Col·laboro i el portem al CAP. Creuen que seria bo dur-lo al psiquiàtric de Salt però ens fan passar primer pel comarcal de Blanes per oficialitzar-ho millor. Un metge jove que l'atén allà coincideix en la mateixa idea i m'assegura que fa els papers i envia a buscar l'ambulància. Arriba aquesta i quan el malalt sent que ha d'anar a Salt salta de la llitera, se'n va passadissos enllà, demano ajuda, infermers, segurata i metge s'ho miren, travessa la sala d'espera, surt al carrer, jo cridant-lo, se'n va sense abrigar cap a la carretera de Lloret a Blanes i el perdem de vista… El metge m'assegura que no poden fer res contra la voluntat d'un pacient. I jo pregunto: d'un pacient amb les facultats pertorbades, encara que sigui transitòriament, s'ha de tenir en compte la voluntat? L'amic conegut va anar a peu de Blanes a Lloret, amb el perill de la carretera i la foscor, vam estar buscant-lo, i finalment, a mitjanit, un excel·lent servei dels Mossos va permetre localitzar-lo i amb l'informe d'un metge d'una ambulància medicalitzada, portar-lo de dret a Salt. L'odissea, aquí resumida, no la desitjo a ningú.
|
