En un estudi realitzat el 1928 sobre l'educació infantil als Estats Units, el sociòleg nord-americà William Isaac Thomas va establir un principi amb aplicacions posteriors en el camp de les ciències socials i l'economia. Aquest principi, conegut com el teorema de Thomas, estableix que «si els homes defineixen una situació com a real, aquesta tindrà conseqüències reals». En altres paraules, la interpretació d'una situació –fruit de la visió subjectiva– condiciona l'acció humana i, en conseqüència, l'evolució futura d'aquesta situació. D'acord amb Thomas, el comportament i la conducta de les persones amb relació a una situació concreta vénen determinats per la percepció que en tenen i per la importància i significat que hi assignen, i no per la realitat objectiva de la situació.

Així doncs, és evident que les expectatives tenen un paper fonamental sobre les decisions que prenem i les actuacions que portem a terme i, per tant, sobre l'evolució real de les situacions i esdeveniments en què estem immersos. Això ens permet extreure dues conclusions rellevants en relació amb la situació de crisi econòmica que vivim actualment, en què hi ha un component psicològic important.

En primer lloc: la gran importància dels mitjans de comunicació en la formació d'expectatives i com a creadors de percepcions. La responsabilitat que tenen els periodistes quan tracten de temes que poden generar dinàmiques socials basades en el teorema de Thomas és enorme i, segons com es doni la informació sobre una situació concreta, es poden induir comportaments que l'empitjorin considerablement.

Si cada dia els mitjans de comunicació repeteixen que tenim una crisi brutal i que el 2009 serà un any espantós, contribueixen a generar una percepció apocalíptica del futur i a disseminar pessimisme i desconfiança entre els empresaris i consumidors. Això farà que les famílies que tenen una bona situació econòmica, amb els mateixos ingressos que abans de la crisi, augmentin l'estalvi i redueixin dràsticament les despeses.

Com que tothom gasta menys –fins i tot aquells per als quals la situació econòmica no ha canviat–, hi ha una demanda menor de productes, les empreses venen menys, redueixen la producció i acomiaden treballadors, cosa que fa cada cop més profunda la crisi. L'element a destacar en aquest cas és la manera de transmetre la informació. La frontera entre l'exageració i la realitat es pot arribar a traspassar, i això pot fer encara més greu la crisi, en generar canvis de conducta que provoquen una austeritat excessiva. Per això és tan important la responsabilitat professional dels mitjans de comunicació.

La segona conclusió que podem deduir a partir del teorema de Thomas és que els governs han de prendre mesures que tendeixin a modificar les expectatives de les empreses i famílies, per tal de reactivar l'economia al més ràpidament possible. Aquestes mesures, a banda d'un efecte real sobre l'activitat econòmica, han de tenir un component psicològic elevat en el sentit de generar expectatives positives que redueixin la caiguda del consum. Hi ha diversos estudis que demostren que els abaixaments d'impostos són percebuts de manera més favorable en èpoques de crisi que en èpoques de creixement econòmic.

La mesura d'abaixar l'IVA del 17,5% al 15% adoptada pel govern britànic el 24 de novembre passat va en aquesta direcció. Amb aquesta mesura, s'aconsegueix que baixin els preus i que es redueixi la inflació, cosa que afavoreix que els consumidors arribin a final de mes. La Unió Europea estableix que el tipus normal mínim de l'IVA ha de ser del 15 per cent, i que el tipus reduït mínim ha de ser del 5 per cent. En el cas de l'Estat espanyol, el tipus normal de l'IVA és del 16 per cent i el tipus reduït és del 7 per cent. Per tant, existeix un cert marge de maniobra perquè el govern de Rodríguez Zapatero abaixi l'IVA.

Una reducció de l'IVA tindria un efecte psicològic molt positiu sobre les famílies i afavoriria el manteniment del nivell de consum. La llàstima, però, és que Rodríguez Zapatero no és Gordon Brown, i de moment els efectes de les mesures econòmiques del Partit Socialista Obrer Espanyol en l'economia brillen per la seva absència.