dilluns, 15 de desembre de 2008
> Fer-nos pensar i sentir
JAUME VIDAL.
És de coneixement popular que Catalunya té com un dels seus grans patrimonis artístics l'art romànic. Un coneixement d'abast popular tan evident com que la Moreneta és la patrona de Catalunya. El que la ciutadania catalana no té tan assumit és la importància, la història i la dimensió que té l'art conceptual al país, potser perquè el món de les idees i actituds personals, socials i polítiques amb què s'alimenta l'art conceptual encara ara és un territori artístic de difícil digestió popular. La raó la podem trobar en el fet que l'art conceptual no busca la plasticitat estètica sinó el posicionament de l'art, l'artista i l'espectador en el món en què viu. És curiós constatar com des de la fundació del Grup de Treball, a la qual va pertànyer Jordi Benito, fins ara, el treball dels conceptuals catalans ha influït de manera fonamental en el desenvolupament de discursos crítics, de promoure nous raonaments i fins i tot de canviar el concepte de publicitat. Perquè a ningú no li estranya que un espot a la tele exigeixi un raonament per entendre el que anuncia i, en canvi, a l'art no se li perdona que ens forci (millor, ens convidi) a pensar i a sentir. Això és el que ha fet al llarg de tota la seva trajectòria Jordi Benito. I això és el que se li ha d'agrair.
|
