| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


dilluns, 15 de desembre de 2008
>

Com un vi novell



escriptors del camp de tarragona

JESÚS FIGUERES.

Quan s'escau el 200 aniversari de la publicació de la primera part del Faust de Goethe, Antoni Cisteró (Barcelona, 1946) ens obsequia amb un llibre deutor del cèlebre drama de Goethe. El mateix títol n'és un manlleu: «Jo et convoco, Esperit de la Terra, que m'has de donar força com ho faria un vi novell!» El triangle Faust-Mefistòfeles-Margarida s'actualitza en Joan Seuba-Lluçà-Rita. Ambientats en una ciutat, Avelleda, situada al sud de Catalunya; en l'actualitat de principis del segle XXI. En el centre recreatiu Sant Pancraç –de reminiscències republicanes–, ara convertit en un rònec casal d'avis, és on es cou la transacció de compra-venda de l'ànima de Joan per part de Lluçà, un simpàtic mefistòfeles hereu estrafolari de l'estètica hippy. Personatge sentenciós, irònic, mig filòsof i enamorat del Faust. Al mas on viu en un ambient comunal un xic periclitat assagen eternament el drama faustià com un esport, no hi ha cap pretensió de presentar-lo a escena, per ells és un divertiment que omple el temps d'oci i que dóna resposta a les inquietuds vitals dels estadants del mas. Lluçà és qui porta el bar del centre recreatiu. És un personatge vital i positiu, no s'està de citar passatges del Faust per sentenciar i donar respostes, sempre sorprenents, a la vida anodina que transcorre entre els clients habituals entretinguts pesant figues amb el diari al davant o jugant al dòmino. Joan, viudo i jubilat, acostumat a ser manat, sofreix una transformació, es rejoveneix, desa «les recances en el bagul de les cabòries innecessàries», en paraules de l'autor. El procés de rejoveniment de Joan és interior, és mental i corre paral·lel a la resistència que presenta a vendre una peça de terra que té en el seu Miravall nadiu. Un poble en què l'únic que destaca és l'ermita de Santa Rita, situada al cim d'un muntanyola i que té valor com a paisatge, diguem-ne, típic i representatiu del poble. Qui vol comprar la seva terra du entre mans un tripijoc que demana una forta inversió econòmica. El fet que Joan i un altre veí no venguin, tot i les pressions de tot tipus, fa que la gran inversió que transformaria els voltants de Santa Rita no prosperi. El tercer personatge crucial, Rita, la que fa el paper de Margarida, té un perfil molt diferent al del seu referent literari. Ella aporta seguretat a la relació amorosa davant d'un Joan carregat de dubtes, tal com es pot veure en el capítol XXXIV:

«–M'estimes, Joan?

–Jo... Rita... per a mi ets com un somni. Ets la passió que mai havia ni tan sols intuït. Però tu...

–Mira, Joan, no hi tornis. Ara estem junts. Tenim, per dir-ho així, bona sintonia. Doncs viu-la, viu-la ara, al moment. Només et puc dir que sóc sincera». Anton Cisteró manlleva del tema de Faust els personatges centrals, però els dóna una dimensió nova, una vida nova i un final també diferent. L'Anton fa una aposta ferma en decidir-se a fer una actualització d'aquesta volada.

De fet, la mateixa solapa del llibre ens diu que «considera la literatura el seu mitjà per expressar les experiències i les reflexions que sorgeixen d'una formació pluridisciplinària i d'un ampli ventall d'interessos». Prova d'aquest interès per la literatura és que ha obtingut els premis de teatre La Carrova 1998 (Peixets de colors) i 2005 (Quan l'infern sigui atiat), i Théatron 2001 (Feu-me lloc!), i ha estat finalista dels premis d'Eivissa de novel·la (Sabàtic) i E-poemes 2003 de La Vanguardia.





Títol: Com un vi novell

Autor: Antoni Cisteró

Editorial: Cossetània



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.