| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 26 d'abril de 2024


dilluns, 15 de desembre de 2008
>

Torna l'aprenent

Educació impulsa una mesura perquè els estudiants puguin alternar la formació professional i la feina

SANDRA PÉREZ. Barcelona
Educació recupera la figura de l'aprenent. El departament impulsa una mesura que permet als estudiants de cicles formatius de grau mitjà i superior aprendre un ofici alternant els estudis i una feina remunerada relacionada amb la formació que reben. Segons Josep Francí, director d'Ensenyaments Professionals, la iniciativa té un doble objectiu: afavorir que els joves no abandonin els estudis i donar resposta a la demanda dels sectors empresarials que necessiten personal qualificat. L'experiència s'ha començat a aplicar aquest curs amb l'oferta de més de 200 places sorgides d'acords amb divuit empreses, la majoria de l'àmbit industrial.


+ Un grup d'estudiants del programa de qualificació professional a classe a l'Escola Tècnica Professional del Clot. Foto: O. DURAN

Segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, l'aprenent és la persona que aprèn algun ofici. Educació vol recuperar aquesta figura i adaptar-la a les necessitats del segle XXI amb la complicitat dels centres públics i privats de formació professional i les empreses per frenar l'abandonament dels estudis i aportar més treballadors qualificats al mercat. Val a dir que a Catalunya, més d'un 20% dels alumnes d'FP abandonen els estudis per treballar en feines poc qualificades. A la vegada, en els últims cinc anys s'ha viscut un increment desigual d'estudiants de cicles formatius. El departament confia que el curs vinent es podrà doblar el nombre de places que s'han ofert aquest any a través de convenis amb les empreses. De moment, ja se n'han tancat una quinzena i tres més estan pendents de signatura. La majoria de les firmes que s'han interessat fins ara provenen de l'àmbit industrial i de la construcció. Malgrat això, Francí avança que ja estan parlant amb empreses d'altres sectors com el primari i el de serveis per ampliar l'àmbit d'actuació. En tot cas, Educació deixa clar que les que hi vulguin col·laborar no rebran cap subvenció i, a més, hauran de tenir un paper molt actiu en la formació dels joves. Només un exemple. Els alumnes tindran un tutor al lloc de treball i, a més, veuran com el seu currículum s'adapta a les necessitats expressades per l'empresa i acordades amb el centre. Només faran vuit hores al dia, així que hauran de tenir horaris que facin compatibles les dues activitats. Una vegada acabin el temps de formació, les empreses podran incorporar els estudiants a la seva plantilla.

L'alternança entre formació i treball serà possible gràcies a l'ampliació de la durada dels cicles afectats: passaran de dos a tres anys. Des d'Educació, es vol diferenciar la figura de l'aprenent i la de l'estudiant en pràctiques. El primer fa un treball productiu i té un contracte laboral de formació a temps parcial. El segon ha de continuar obligatòriament durant un període de temps concret una part de la seva formació en una empresa. El departament vol recollir en els pròxims tres anys informació per avaluar l'experiència i, si funciona, poder-la generalitzar.



LES EXPERIÈNCIES


Els alumnes dels cicles formatius que comencen ara l'experiència de tres anys encara no són a les empreses. Durant el primer trimestre estan als centres per tenir una primera base teòrica. L'IES Caparrella de Lleida és un dels instituts que ja ha posat en marxa l'alternança entre estudis i feina. El director, Emili Grau, explica que han començat amb un grup de dinou alumnes que fan el grau mitjà d'electromecànica de vehicles industrials. La proposta va sorgir després de diferents contactes entre l'institut i les empreses de la zona (Man, Iveco i Scania). Aquestes empreses necessitaven professionals especialitzats en la reparació de vehicles com camions i autobusos i es va decidir adaptar un grau que ja existia. Grau creu que «les empreses estan invertint en futur» i que l'institut està donant ara una oferta formativa més àmplia. En aquest sentit, la directora de l'IES Alfons Costafreda de Tàrrega afegeix que aquesta iniciativa ha estat un «incentiu» per als professors i «un reclam» per tenir més alumnes. A través d'un conveni amb dues empreses –Ros Roca i Guissona–, fan dos cicles formatius en construcció i muntatge i en manteniment d'instal·lacions industrials. La directora de l'IES Montsoriu d'Arbúcies, Maria Àngels Obiols, també fa una primera valoració positiva de la mesura ja que creu que servirà perquè els «nois no abandonin la seva formació». En aquest cas, els tretze alumnes que s'han matriculat al cicle de formatiu començaran el treball a les empreses de carrosseria de la zona durant el segon curs.
«Tornar a començar.» Fina Retrés, de l'Escola Tècnica Professional del Clot de Barcelona, defineix així el que significa per als adolescents participar en els programes de qualificació professional inicial (PQPI), el que fins aquest curs havien estat els programes de garantia social, i que també s'emmarquen en la formació ocupacional per a joves. Poden servir de pont entre l'educació secundària obligatòria (ESO) i els cicles formatius per als nois que han abandonat els estudis i ja tenen setze anys. Com explica Retrés, els joves arriben al programa motivats pels pares, derivats pels instituts, a través de Barcelona Activa o del boca-orella. Gerard Mondejar, un noi de disset anys que ara fa un grau mitjà de Formació Professional a l'Escola Tècnica, va tenir molt clar que després de no haver superat l'ESO no podia quedar-se amb els braços plegats i va buscar sortides a través d'internet. L'experiència per al noi ha estat molt positiva perquè va aconseguir «aprendre molt» i comprovar que podia continuar formant-se. Valora, especialment, l'experiència que va tenir durant el període de pràctiques. Després de preparar-se i passar la prova d'accés va entrar al cicle mitjà i ara ja pensa en el cicle superior. Per Mondejar, com per a molts altres nois que fan aquest tipus de programes, suposa viure «un any de transició» en el qual poden «canviar de mentalitat». Alguns, però, també ho deixen i opten per treballar. Retrés assegura que els professors dels PQPI tenen «un tarannà especial» i «vocació» per demostrar als nois que «encara poden fer coses». Aquest any, Educació ha ofert 6.180 places.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.