Fins a quin punt són creïbles les prediccions dels climes del futur que ens fan els científics? Aquesta pregunta és capital, perquè si poguéssim estar segurs que les prediccions de temperatures futures són correctes i precises, ara ja hi ha molt més acord sobre quines serien les conseqüències d'unes tals temperatures sobre el nostre entorn físic. Per contra, la incertesa existent en aquestes prediccions, inherent simplement a la complexitat del problema tractat, és explotada al màxim per aquells que volen crear confusió i retardar qualsevol canvi dels que ja fa temps que hauríem d'haver abordat. I qui dia passa any empeny.

Ara, però, uns científics anglesos s'atreveixen a fer prediccions sobre el clima dels pròxims anys en uns termes molt específics i concrets. Darrerament el coneixement del clima del nostre planeta i la capacitat de modelar-lo, és a dir, de poder crear models matemàtics que repliquen el comportament de la realitat física per poder predir-ne i explicar evolucions futures, han gaudit d'una millora accelerada. Curiosament, i per raons en les quals no podem entrar aquí, les prediccions efectuades per als models climàtics (i per a tots els models de càlcul numèric, en general) són molt sensibles a les condicions inicials triades: les suposicions que es fan sobre quin és el valor de tots els paràmetres del sistema (temperatura, vegetació, etc.). Segons es tria un punt d'inici o un altre, el resultat final diferirà.

A Europa som afortunats de poder comptar amb el Hadley Center (Anglaterra), un dels centres capdavanters de modelat climàtic (entre altres coses) d'àmbit mundial. Per resoldre la incertesa creada pel problema de les condicions inicials, l'equip liderat per Doug Smith ha perfeccionat darrerament un mètode que, mirat retrospectivament, resulta obvi: el d'utilitzar condicions reals del planeta durant temps passats per tal d'encarrilar el model climàtic en el millor punt de sortida possible. Això ha millorat molt la capacitat predictiva dels models (un 50 per cent més acurats que la resta) quan s'ha aplicat a reproduir el clima de dècades anteriors (el que es coneix com a hindcasting: fer servir el model per reconstruir el que ja es coneix). La millora és tan gran, que aquest equip es va atrevir a fer un pronòstic de com seria el clima del planeta entre el 2007 i el 2014. La seva predicció va ser que fins al 2009 els anys seran més aviat freds (tal com ha estat per ara), i que del 2010 al 2014 més de la meitat dels anys es registraran com a més calorosos que el 1998 (el més calorós des que es tenen registres fiables de temperatura).

Aquesta predicció, mai feta fins ara, és molt valenta i agosarada. Ningú s'havia atrevit a fer mai un pronòstic tan concret i tan precís (i per tant, amb tant risc de picar-s'hi els dits), i el resultat de la jugada no podria tenir un impacte més alt, ja que els models del Hadley Center també prediuen, ja més en el futur, un escalfament gravíssim del planeta. Si la predicció feta per als pròxims anys resulta certa, la credibilitat de les prediccions dels models creixerà uns quants ordres de magnitud de cop, i no es podrà discutir que la resta de les prediccions són, com a mínim, una orientació impossible d'ignorar, amb totes les conseqüències que això portarà.

Així, doncs, s'està descabdellant davant dels nostres ulls, amb la mateixa dosi d'intriga i de conseqüències de tot tipus per als protagonistes, com una pel·lícula d'intriga de Hollywood, la resposta a un enigma capital: ja som capaços de predir el clima futur del planeta? Si ho som, llavors ja sabem el que ens diuen els models per més endavant i, per tant, el que ens espera.

Les apostes no podrien ser més altes ni de més transcendència per a tots els habitants del planeta. Talment, n'hi ha per llogar-hi cadires... si no fos que tots hi estem convidats, tots hi assistirem, tots en viurem les conseqüències, car vivim en l'únic planeta habitable que es coneix, i tots estem subjectes als canvis que experimentarà el seu clima: tant si pertanyem als que senten indiferència pel tema com als que consideren el canvi climàtic un engany, tant si som dels que simplement ni n'han sentit a parlar o dels que ens arrenquem els cabells de veure que som tan cecs davant del que estem fent i del que ens espera, i ens arrencaríem els braços per tal que ens caigués a tots plegats la bena dels ulls abans que sigui massa tard.