Fins a 8.000 milions d'euros. Aquesta és la xifra màgica amb què s'ha dotat el fons d'inversió pública adreçat als ajuntaments perquè puguin finançar obres municipals de nova planificació, però d'execució immediata. Una de les principals premisses del pla és que aquests projectes, que individualment no podran superar els cinc milions de pressupost, hauran de ser executats per treballadors que estiguin en situació legal d'atur.

Les previsions de l'executiu estatal són que aquesta mesura incentivi la creació d'entre 200.000 i 300.000 llocs de treball. Des de dimecres passat, i fins al 24 de gener, les administracions locals que estiguin interessades a beneficiar-se del fons –que seran gairebé totes les de l'Estat– poden presentar la preceptiva sol·licitud. A Catalunya, els càlculs –fets a partir de criteris de població– indiquen que en total arribaran uns 1.300 milions.

Pel president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Manel Bustos, la implantació del pla és una bonanova «extremament positiva, ja generarà ocupació i portarà a terme unes obres que per als ajuntaments, ara mateix, no són assumibles».

Un parer similar té el seu homòleg de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Salvador Esteve, que emfatitza, però, una posició clau de la qual el municipalisme català, sense fissures, vol fer bandera: «Això és una mesura excepcional que en cap cas no resol, però, els problemes de finançament que tenim tots els ajuntaments.» En aquesta línia, Manel Bustos afegeix que caldrà continuar treballant «per aconseguir un canvi de model» que resolgui aquest dèficit històric.

Mentre aquest debat no s'afronta es multipliquen les veus per reclamar que les administracions locals rebin aportacions extres de diners per poder costejar la crisi econòmica. La Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) ha demanat a les comunitats autònomes que creïn fons complementaris als de l'Estat. Així mateix, està per caure també l'aprovació d'una mesura per elevar la capacitat d'endeutament dels ajuntaments, en una quantia màxima equiparable al 3% dels ingressos financers.

I en un context com l'actual, el fons estatal no és aliè al pim-pam-pum polític. Una prova d'això és el debat que va tenir lloc dimecres sobre el tema al Congrés dels Diputats, on la ministra d'Administracions Públiques, Elena Salgado, va vaticinar que els consistoris del PP seran els primers que demanaran diners del fons.