Visca la crisi, mori l'opulència. Cal treballar dur, la butaca d'especulador era massa tova. Que engegui la Derbi, s'aturi la Kawa. Viatjarem al delta de l'Ebre, no del Nil. Anirem al pessebre vivent, no de bon vivant. Els titelles a la plaça eclipsen Eurodisney. Descobrim Olot, no Bangkok! Sense diners per benzina, fem cent viatges en bus. Res de caviar iranià, visca el calamar tarragoní.

Ens divertim amb xerrades al bar, no amb creuers al mar. Importa el cor, no el que és car. Benvinguda la cordialitat, no la rendibilitat. La confiança en el demà no són els zeros al banc sinó la fe i la pau.

Potser ara no hi haurà diners per prostituir cap més dona; ni per a cocaïna corruptora de pobles; ni per a armament destructiu, guerres i atacs preventius; ni per al càncer de ciment que devora la nostra costa; ni per a pornografia, luxes obscens, festes boges i banquets etílics.

Aprendrem a estalviar, a escurar i esperar? A estudiar i esforçar-nos? A conservar i crear llocs de treball? Aprendrem a valorar la feina i els productes dels nostres? La tasca dels voluntaris de Càritas? Dels emprenedors? Aprendrem a treballar per al veí? Aprendrem, de debò, a assaborir l'esperit?