A les set de la tarda, el Víctor es penja una petita motxilla a l'esquena i s'acomiada dels seus companys. Falta una hora perquè entri a treballar en un restaurant de Barcelona i encara ha de passar per casa seva, dutxar-se i posar-se l'uniforme, que aquesta setmana ni tan sols no ha tingut temps de rentar. «No està brut», precisa.

És dijous. Fa tres setmanes que va començar el tancament a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB) i el Víctor, 20 anys i estudiant de tercer d'humanitats a la Pompeu, n'és un dels protagonistes. Des del primer dia s'ha anat passant per la UB, però com la majoria dels estudiants que protesten contra el procés de Bolonya en aquest centre no es passa les 24 hores del dia tancat. «Jo dormo aquí algunes nits, però també vaig a casa. Necessito canviar d'ambient, menjar bé, dutxar-me... Aquests dies, a més, estic estudiant perquè tinc exàmens», explica.

COM UNA CASA OCUPADA
El primer pis de l'edifici central de la UB sembla una casa d'esquàters. Matalassos i sacs de dormir comparteixen espai amb motxilles, carpetes, sabates i gots mig buits. Les parets estan plenes de pancartes contra Bolonya i l'equip de cuina, un dels més sacrificats, no para de treballar.

Però els estudiants concentrats no pertanyen a cap moviment neohippy. «La gent ha de saber que això no és cap campament», subratlla la Maria, de 21 anys i estudiant de quart de polítiques. Com el Víctor, la Maria també va a casa pràcticament cada dia. «Hem de dutxar-nos; si no la pudor seria insuportable», aclareix.

Després de tres setmanes, la Maria se sent a la universitat com a casa seva. Tant que quan surt al carrer li costa entendre «que al món exterior la vida segueixi igual». «Els primers dies, quan anava en metro, em sentia tan especial que em sorprenia que la gent no s'adonés que era una de les estudiants tancades», confessa amb un somriure maliciós.

LA CUINA, UN DELS PUNTALS
Tant a la UB com a la UAB, els estudiants s'han organitzat en comissions i, a banda de les assemblees, no paren de muntar tallers, xerrades i activitats. Però el veritable puntal del tancament és el servei de cuina. A la UB, la cuinera oficial és l'Stanka, una estudiant búlgara de 21 anys que fa primer de matemàtiques. Stanka és sinònim de resistència. És a la cuina des del primer dia i encara no ha passat ni una nit a casa seva. «Jo m'he implicat en aquesta lluita i per a mi això és més important que dormir còmodament», reflexiona l'Stanka, que té la sensació d'estar vivint un esdeveniment històric. «Algun dia podré dir als meus néts: jo vaig dormir a la Central», subratlla, mentre prepara, amb l'ajuda entre d'altres del Benjamín i la Ruth, una salsa de carn amb xampinyons –la verdura, l'aconsegueixen gratis als mercats– per celebrar les tres setmanes de tancament. «La convivència és tan bona que seria una passada poder passar el Nadal aquí.» És un desig compartit per molts dels joves tancats que s'haurà de sotmetre a la decisió de l'assemblea. «Ens sentim francament còmodes. Així que ja es poden fer a la idea que per cansament no sortirem», subratlla la Maria.

PIQUETS A LA UAB
Els alumnes tancats a la UAB són més combatius. No només no van a classe sinó que cada dia organitzen piquets informatius per dissuadir els estudiants més aplicats. «Si no col·lapses l'activitat, no importes», assenyala en Marc, de 20 anys i estudiant de primer d'història. En Marc dorm de dilluns a divendres a la Facultat de Lletres, des que es va ocupar l'edifici el 24 de novembre. Això sí, com la majoria, surt a dutxar-se cada dia i passa el cap de setmana a casa dels pares. «S'ha de trencar la dinàmica. I també és important menjar bé de tant en tant», admet. En Marc vol acabar amb certs mites. «Ni som bruts ni passem les nits de borratxera. Acostumem a aixecar-nos abans de les vuit del matí», assegura.