El 4 d'abril del 1956 es va fer l'entrega oficial als colons de les cases de l'aleshores Villafranco del Delta, el poble de nova creació dissenyat i construït en dos anys per l'Institut Nacional de Colonització (INC), un organisme que depenia del Ministeri d'Agricultura i que va impulsar en ple franquisme la construcció d'uns 300 pobles de nova construcció arreu de l'Estat, amb una clara política repobladora i transformadora del territori. A Catalunya, només hi ha tres exemples d'aquesta política: Gimenells i Sucs, a la província de Lleida, i el Poble Nou del Delta. Tots tres municipis es troben a la conca de l'Ebre i van ser dissenyats pel mateix arquitecte, José Borobio, cap de la delegació regional de l'Ebre, amb seu a Saragossa. Ara, una exposició de la demarcació de les Terres de l'Ebre del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Coac) documenta i analitza la gènesi arquitectònica d'aquest municipi que depèn administrativament d'Amposta i que està situat al cor del Delta. El comissari de la mostra, Toni López, destaca el valor urbanístic i arquitectònic del municipi. «Impera un equilibri gairebé perfecte entre la modernitat i la tradició, molt característic del seu arquitecte», diu López, que precisa que al Poble Nou del Delta predominen les formes cúbiques i sense gairebé ornaments. «El fet d'estar tot el poble pintat de blanc encara el fa més abstracte», afirma. I és que després de més de seixanta anys, el Poble Nou del Delta és considerat actualment bé cultural d'interès local (BCIL) en la seua totalitat. Un conjunt de més de 130 habitatges de quatre tipologies diferents en funció de la seua situació dins les diverses illes. «Tot és molt racional. Els habitatges són tots d'una o de dues plantes i tenen una estança agrícola», precisa López.

L'exposició es titula Poble Nou del Delta. Arquitectura per a la colonització i s'estructura al voltant de vint-i-un plafons de gran format que inclouen els plànols de les diferents tipologies d'habitatges i també de l'entramat urbà amb una única plaça al voltant, on hi ha l'església, l'edifici administratiu i social i les escoles. També hi ha una espectacular fotografia aèria que mostra la perfecció del disseny. «L'organització del poble és tan potent que els canvis recents, com ara el fet d'haver pintat alguna façana d'un color diferent o de posar-hi balconades, no amaguen la lectura inicial; són com unes petites faltes d'ortografia», argumenta el comissari, tot precisant que la majoria dels continguts de l'exposició s'han tret de l'arxiu del Ministeri d'Agricultura, a San Fernando de Nares.

La mostra, que es podrà visitar a la seu del Col·legi d'Arquitectes de Tortosa fins al 28 de febrer, també inclou una referència especial a l'arquitecte José Borobio, pel seu tarannà «avantguardista» i «modern». No s'ha editat cap catàleg, però la mostra es complementarà amb la publicació d'un llibre –es presentarà la setmana que ve– de l'historiador Emeteri Fabregat, sobre Poble Nou del Delta, editat en la col·lecció anomenada La transformació del Territori; el llibre explica el procés de creació del poble.