El títol d'aquest article correspon a la ressenya de Mark Tester a la revista Science del proppassat 28 de novembre sobre un llibre que en català es titularia La taula de demà: Agricultura i ramaderia biològiques, genètica i el futur dels aliments. Els autors són Pamela Ronald, genetista de plantes de la Universitat de Califòrnia, i Raoul Adamchak, agricultor biològic també professor a la mateixa universitat. Cal precisar que el terme biològic emprat aquí en el cas de la producció d'aliments sense recórrer a productes químics, en el món anglosaxó és orgànic i en altres àmbits, ecològic. De fet, s'ha produït una veritable apropiació indeguda del terme biològic per part dels defensors d'aquesta lloable (dit sense cap ironia) forma d'obtenir aliments, que no pot pretendre ser l'única, ja que els seus aliments no són sistemàticament millors que els produïts per tècniques convencionals correctes, són més cars i només amb ells no hi hauria menjar per a tothom, perquè el creixement de plantes i animals sempre és un procés biològic, encara que sigui amb adobs o pesticides químics. Aquí s'ha aplicat el criteri del personatge de Lewis Carroll Humpty Dumpty: «Quan jo faig servir una paraula significa exactament el que jo vull que signifiqui, ni més ni menys.» Respecte a ecològic, suposo que tothom pot entendre que un camp de cultiu, ni que sigui biològic, és una sàvia modificació de la naturalesa per poder alimentar-nos. El més ecològic, si em permeteu un pèl de demagògia, seria seguir vivint com els micos i menjar allò que la naturalesa, espontàniament, ens posa al nostre abast sense «violentar-la», però amb això no hauríem anat gaire lluny. Cal tenir en compte, però, que Europa ha legislat que el terme biològic només és pot aplicar als productes obtinguts sense química, i que les lleis s'han de respectar. Tampoc podem oblidar que l'agricultura i la ramaderia intensives no sempre han fet les coses bé.

El llibre de Ronald i Adamchak descriu les possibilitats que tenen els organismes genèticament modificats (OGM), els transgènics, de contribuir a l'agricultura biològica, ja que permeten estalviar productes químics i són procediments i recursos ben biològics.

La revista Nature del proppassat 4 de desembre ens aporta un altre exemple dels beneficis dels OGM. Emma Marris, en El biotecnòleg humanitari, ens parla de la millora del valor nutritiu de la cassava o iuca, per permetre que un aliment pobre en nutrients, però a l'abast de pobles amb carències alimentàries, es pugui transformar en un aliment assequible, ric en proteïnes, vitamines i minerals, i això només es pot aconseguir amb tècniques transgèniques.

Ni més ni menys riscos No cal anar només a revistes científiques internacionals. A casa nostra, la revista Mètode, de la Universitat de València, que dirigeix Martí Domínguez, publica en català ciència i divulgació científica de qualitat.

En el número de tardor de 2008, hi ha un article de Martí Porcar, Opinions transgèniques, que explica què són i quins serveis ens poden rendir els aliments transgènics, que no són la panacea ni l'única eina per combatre la fam, i se n'ha d'avaluar la seguretat, però que no tenen ni més ni menys riscos que els convencionals equivalents. No cal que tot sigui transgènic, però no té sentit prescindir-ne per raons emocionals o pors fruit de la ignorància. Martí Porcar considera els possibles riscos, però diu: «Cap estudi científic rigorós, però, ha trobat cap efecte negatiu associat a la ingestió d'un producte transgènic autoritzat. Malgrat la producció (i la ingestió) de milions de tones de cereals transgènics a tot el món, el nombre de persones intoxicades per consumir-ne és igual a zero.» Riscos com la pèrdua de biodiversitat o d'eventuals aparicions de resistències a antibiòtics són improbables i no exclusius dels transgènics (l'abús irracional d'antibiòtics per curar-se un refredat o una grip són molt pitjors, per exemple). Cal preguntar-se per què un arròs transgènic ric en provitamina A, que tant bé faria, encara no ha sortit del laboratori, i mentrestant per falta de vitamina A es calcula que 500.000 persones acabaran presentant ceguesa irreversible. Fa uns dies, el Congrés dels Diputats espanyol ha refusat, sàviament, la declaració d'Espanya lliure de transgènics, però al Parlament de Catalunya hi ha una petició en el mateix sentit, i en sentirem a dir de tots colors. No tots els agricultors ho veuen igual, i membres de les JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) ja s'han manifestat a favor d'un ús ponderat dels transgènics i també investigadors de l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries).

També podem disposar de llibres a casa nostra sobre aquest tema: Els gens que mengem de Daniel Ramón, i Convivint amb transgènics de David Bueno. Seria bo que els llegissin els detractors dels transgènics, que a vegades recorden aquella frase atribuïda a Santiago Rusiñol: «Si tens raó, crida i, si no en tens, crida més perquè sembli que en tens.» Si fem massa cas de l'ecologisme de saló que es pensa que tot s'arregla anant en bicicleta, com algú ha dit, podem acabar morts de gana i a les fosques.