Reflexioneu-hi, per uns moments, i anem al més recent que tenim cada dia, cada hora i cada minut: la crisi econòmica mundial. Un 10% de personatges sense gaires escrúpols l'han creada i els que la patim i patirem serem la resta del 90%, que no hi hem tingut res a veure. Molt menys d'un 10% són els que ens varen posar a l'altre 90% dins d'una guerra inútil i destructiva contra l'Iraq i l'Afganistan, amb un reguitzell de mentides, amb uns interessos obscurs, i és bona part d'aquest 90% qui pateix i seguirà patint les conseqüències, tant econòmiques com físiques, que han estat ben evidents. Anem baixant l'escala: un 10% de la població, si hi comptem tots els estaments oficials governamentals, són els polítics que es barallen entre ells, que no s'entenen, i el 90% som els que rebem aquestes conseqüències de desgovern i caòtiques i estranyes situacions aberrants. Ens augmenten els impostos i no ens podem defensar. Paga i calla! Són un 10% els conductors esbojarrats que corren per les carreteres i és un 90% qui en patirà les conseqüències i els que estem amenaçats i atemorits de pagar unes multes increïblement altes, si les comparem amb els sous que es paguen avui. Un clar exemple de «pagar justos per pecadors».

Un 10% són els bancs que fan el que volen amb els nostres diners i un 90%, els ciutadans que avui suen gotes de sang per aconseguir un préstec, els mateixos que fa només un any rebien les cartes de les entitats financeres instant-los a endeutar-se amb crèdits i hipoteques a baix cost.

Deuen ser un 10% les multinacionals petrolieres i energètiques que mouen els preus a les seves pròpies conveniències i el 90% són els que s'esgarrifen quan han d'anar a posar suc a les gasolineres o pagar el rebut de la llum i el gas. Pujar és immediat, però baixar... costa!!! Hi esteu reflexionant? És que si anem seguint veureu clarament com aquesta situació tan desigual si la comparem aritmèticament, és inversament proporcional. Un 90% sempre hauria de dominar un 10%... Doncs no! Sempre veiem que aquest 10% domina. El més fotut és que ai xò no té caire de canviar, ja que el tema d'en David i en Goliat no el veig gaire factible i francament...