La comissió d'Urbanisme va aprovar també inicialment el pla director del Pla de l'Estany, que inclou els onze municipis i que a partir del gener es posarà a informació pública perquè s'hi puguin presentar les al·legacions. La intenció del govern és aprovar-lo abans no acabi el 2009. Pel que fa a les perspectives que planteja el document, amb vistes al 2026 preveu una població de 34.000 persones (un 32% més que ara), amb uns 17.000 llocs de treball i 19.000 habitatges.
BANYOLES I MATA, ELS NUCLIS DE MÉS CREIXEMENT
El pla defineix Banyoles i el nucli de Mata, de Porqueres, com els principals punts de creixement de la comarca. La falta de sòl, però, obliga a localitzar les futures actuacions en dos punts: pel que fa a sòl residencial, marca el sud de Mata, el sud de Banyoles i l'espai entre els nuclis de Cornellà del Terri i el Pont Xetmar, i respecte al sòl industrial, el situa al polígon del Pont Xetmar, també a Cornellà. A causa de la falta de sòl on poder edificar de Banyoles i Mata, el pla proposa augmentar la densitat entorn de la nova plaça del President Companys de Mata. Pel que fa a Banyoles, apunta que s'hauria de reconvertir en sòl residencial i equipaments els terrenys que ara són industrials de l'empresa ESPA, i també el polígon al nord-est de la ciutat, entorn de la Nutrex. En canvi, proposa no desenvolupar més les urbanitzacions de Can Closes i la Bescaula, de Porqueres. El pla assigna un creixement moderat a Esponellà, Crespià, Camós, Palol de Revardit, Melianta i Serinyà, mentre que als altres nuclis els assigna un paper de millora o manteniment del caràcter rural. Pel que fa als espais oberts, les zones PEIN es consideren sòls de protecció especial, juntament amb els cursos fluvials, mentre que els espais agraris són sòls de protecció territorial. El desdoblament de la C-66 o la ronda oest de Porqueres són algunes de les infraestructures previstes.
