dimecres, 10 de desembre de 2008
> Amistats virtuals
de set en set
JOAN VENTURA.
Fer un bon amic pot costar tota una vida i mai tindràs companys com els que has conegut durant la teva infància i adolescència. Sempre se'n poden fer de nous i, fins i tot, de més cultes, més enrotllats, més divertits, més fraternals, etc. Però hi faltarà haver compartit els jocs de carrer, les disquisicions sobre els primers amors, les grandeses de la primera feina i tot allò que fa que avui un grapat de persones tinguem una història comuna. També és cert que a mesura que passen els anys, cada vegada costa més trobar un nou confident, un alter ego, una ànima bessona. I si el miracle es produeix és després d'un llarg tempteig per saber els punts en comú, per descobrir coincidències en les inquietuds i no acabar ressituant-nos a la categoria de coneguts i saludats. Trobar una bona amistat és fruit d'un llarg procés i per això em sorprèn i em meravella la facilitat com els joves contacten amb el Messenger, l'SMS i ara, també els no tan joves, el Facebook. Tot plegat ho trobo d'una certa frivolitat. Ja entenc que són nous sistemes de relacionar-se, però no me'n refio, bàsicament perquè són incontrolables. Si no, que ho preguntin a la família d'una adolescent britànica benestant que va convocar una festa pel Facebook a casa seva, i se li van presentar centenars de desconeguts que van arrasar la mansió. Es veu que ja hi ha un grup organitzat que es dedica a rebentar les festes com a entreteniment. Internet és el Déu del segle XXI però porta màscara i ve acompanyat de grans plagues!
|
