En el projecte de llei d'educació catalana, no s'esmenta en cap moment el paper que tenim en tot això els pares i mares. Per què se'ns aparta de l'educació dels nostres fills? No tenim vot ni veu en la decisió educativa que creiem més adient per als nostres fills, prou que l'administració ens fa respondre davant la societat del comportament dels nostres fills menors… A més, qui estima més els fills que els mateixos pares i mares?Fa 60 anys, el dia 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans, l'article 26 de la qual diu: «Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. El pare i la mare tenen el dret preferent d'escollir la mena d'educació que es donarà als seus fills.»
Senyors, tots qui formeu el govern català, demano que no faltin al respecte d'aquest dret que tenim els pares i mares, que està reconegut mundialment.
