dimarts, 9 de desembre de 2008
> I tan eixerits
tomb de ravals
ANTONI VECIANA.
Que els bancs no són germanetes de la caritat ja ho sabíem. Crèiem que eren entitats serioses i per tant hi confiàvem una de les coses més importants: els nostres diners. Però resulta que no devien ser tan seriosos quan han deixat aquests diners a persones que ni en dues vides podrien tornar-los. Enginyeria financera, en diuen, de tota una sèrie de jugades poc clares: deixem diners a algú que fem veure que no sabem que no ens podrà pagar. Li taxem la casa per sobre del preu perquè així amb la hipoteca a trenta anys que li fem, no només es compri un habitatge per sobre de les seves possibilitats, sinó també un cotxe nou i unes vacances. De tots els milers d'operacions com aquestes en fem un producte financer i el venem a l'altra punta de món. Amb tot això cobrem dividends i ens fem un contracte que multiplica per cent la nòmina dels que estan a finestreta. Fins que arriba el dia que la gent que sabíem que no podria pagar ho deixa de fer i tot s'enfonsa. Ara no hi ha crèdit ni per a les empreses solvents, ni per als treballadors, ni per a ningú, i per tant, sense diners no hi ha negoci, i sense negoci no hi ha feina, i sense feina comencen els drames. Malgrat això, als comptats directius que van decidir jugar amb l'estabilitat del sistema financer no se'ls passarà comptes per haver provocat aquests drames. Qualsevol governant que s'ho plantegés, tindria molt complicat aconseguir crèdit per poder pagar la campanya electoral de la seva reelecció.
|
