Es va jugar les mans a 8.000 metres, al camp de sota el cim de l'Everest, per lligar els grampons a Min Bahadur Sherchan, de 76 anys, i ajudar-lo a convertir-se en l'home més vell del món a coronar la muntanya més alta de la Terra i arrabassar el rècord que tenia un japonès de 72 anys. El xerpa nepalès Dharma Bajahadur Rai, de 40 anys i originari de Solokhumbu, recorda que li van encomanar que fes tot el possible perquè ho aconseguís i que ell es va mantenir fidel al compromís. Quan no ho havia de fer, es va treure els guants i va estar a punt de deixar-hi la pell, perquè baixant la congelació va obligar-lo a anar més a poc a poc i es va haver d'aturar. De fet, l'únic dit que conserva és el gros de la mà dreta, perquè és amb el que es va poder mantenir aferrat a la cordada que li servia de guia. Va estar 17 hores arrupit enmig d'una tempesta constant que no li deixava ni aixecar el cap, i amb el patiment que comporta la congelació dels dits de les mans. Allà se li van congelar els dits d'un peu. «Només pensava que havia de sobreviure», diu ell. Segurament, i a part de la sort, el va ajudar que fa 17 anys que es dedica al tresc i 8, a expedicions. Entre altres muntanyes, ha estat al Lobuge, Islan Pic, Anapurna 4 i al Cho-oyu.

El donaven per mort, però ell va poder arribar, a peu i sol, al camp base, on esperava que un helicòpter el pogués traslladar a la població més propera amb aeroport per arribar llavors a Kàtmandu, on viu i on hi ha l'hospital en què el 17 de juliol passat en una operació li van amputar nou dels deu dits de les mans i els d'un peu. Finalment, l'helicòpter no va arribar i ell va haver de fer el trajecte a peu. Cinc hores més.

Dharma havia salvat la vida, però havia perdut una part vital de les seves eines de treball . I això és especialment greu –segurament fatal– en un país on la subsistència diària és molt dificultosa. La seva dona, l'Asmita Rai, només cobra 15 euros al mes com a netejadora d'una fàbrica de catifes. Tenen dos fills, la Sarité, de 15 anys, i Sagar, d'11. Un bon exemple de l'escassetat de recursos que tenen són els 24 quilòmetres que havia de recórrer d'anada i tornada a l'hospital l'Asmita per tenir cura del seu marit malalt i dels fills. No es podia permetre transport.

La sort va voler que un correu electrònic dels que se solen enviar regularment amb el matrimoni de Sant Feliu de Pallerols Emi Papell i Xavier Casas, que tenen quatre fills: Elisabet, Mariona, Gemma i Marc, en què els comunicava que havia participat en una expedició a l'Everest i que havia perdut un dit els va permetre saber què li havia passat. I és que van voler consultar coses de l'expedició SECEE Nepal del maig del 2008, i allà van assabentar-se dels detalls de la crua realitat de qui els va fer de guia dels dos trescos que van fer al Nepal anys abans i de qui des d'aleshores són amics.

A partir d'aquell moment, i tot i les dificultats administratives que els van posar, per una banda, les autoritats nepaleses i, per l'altra, el consolat francès –l'Estat espanyol no n'hi té–, van aconseguir que Dharma i la seva esposa es traslladessin a Sant Feliu de Pallerols per reconstruir-li amb cirurgia com una mena de pinces tàctils a cada mà.

L'Emi i en Xavier ho van fer possible, sufragant de la seva butxaca el cost de tot plegat, De la part mèdica, se n'ha encarregat el doctor Josep Barrachina, amic de la família i excursionista de nivell, que ho ha preparat tot i ho ha dirigit tot. L'ha operat el doctor de cirurgia reparadora Bartolomé Ferreria a la clínica Delfos de Barcelona, que els ha fet un preu especial per a l'estada de convalescència. Els dos metges i el personal que ha intervingut en l'operació ho han fet de forma totalment desinteressada. Ara, en queda una altra, la del dia 18 vinent.

El mateix doctor Barrachina explica que en la primera operació li han implantat un dit del peu a la mà esquerra i d'una part d'un altre mig dit d'aquesta mà els ha servit per allargar el polze. Ara li faran el mateix a la mà dreta, tot i que, en aquesta, hi conserva el polze. Si no hi ha res de nou, Dharma i la seva dona tenen bitllet a final de gener per tornar a casa, on els esperen els seus dos fills, ara a casa d'un oncle.

Les dues famílies agraeixen l'ajut econòmic que han rebut, sobretot de la Fundació Albert Bosch.