En un moment de Pandora d'Albert Lewin, la dona exuberant –Ava Gardner– declara el seu amor a l'holandès errant condemnat a vagar amb el seu vaixell pel temps de la història. Ell li demana què estaria disposada a sacrificar per ell. Ella està disposada a donar-l'hi tot. Ell insisteix i acaba demanant-li si seria capaç de sacrificar l'eternitat, de perdre's per sempre sense poder gaudir de la glòria celestial. L'holandès és un fantasma que sap que només una dona que vulgui estimar-lo fins a l'eternitat pot redimir-lo de la seva condemna. Sempre he considerat aquesta escena de Pandora com una de les màximes manifestacions de l'amor pur, no n'hi ha prou de sacrificar la vida per la persona estimada, sinó de sacrificar l'eternitat i arribar a estar disposat d'endinsar-se en el foc de l'infern.

Crepúsculo de Catherine Hardwicke, adaptació del best-seller de Stephanie Meyer, està considerada, pel públic adolescent, com la gran història d'amour fou dels nostres temps. La parella està formada per una noia d'institut un pèl peculiar i un noi de cara blanca que resulta que és un vampir vegetarià, que només xucla sang d'animals morts. Els amors adolescents adquireixen un to marcadament gòtic, en què la barrera de la impossibilitat física acaba atorgant a la relació sexual una peculiar morbositat romàntica. La noia sap que mai no podrà arribar fins al final amb un noi que té la pell glaçada, que fa més de dos-cents anys que té disset anys i que forma part d'una família de vampirs condemnats a desplaçar-se per l'eternitat. El noi pot llegir els pensaments, pot salvar la noia de situacions violentes i pot entrar i sortir de les cases fent ús del do de l'obliqüitat. Quan aquest vampir s'enfronta a l'amor té por, després d'un primer petó està mig obligat a frenar i a buscar altres sortides a la seva relació.

Es evident que pel que fa a les metàfores, els somnis amorosos d'una adolescent per un vampir poden arribar a donar un cert joc. El vampir pot convertir-se en l'encarnació de tots els fantasmes psicoanalítics que donen peu a una visió d'allò reprimit. El problema, però, és que a Crepúsculo tot acaba mig diluït. Sembla com si a la directora Catherine Hardwicke –que fa uns anys va debutar en una pel·lícula força més gamberra sobre preadolescents titulada Thirteen– li faci por anar més enllà de les coses establertes, que no vulgui defraudar els nombrosos lectors del best-seller i que no vulgui anar més enllà d'una mena de Harry Potter en format de fotonovel·la, adornada amb menys efectes especials i un xic més de contenció. El resultat final és una pel·lícula insípida que no fa vibrar ni els que desitgen veure consumat l'amor entre la noia i el vampir, ni els que ja estan contents amb un simple petó a la llum de la lluna plena.