La zona de la Corona d'Aragó és un dels llocs on més es desenvolupa una cultura comercial que té molts trets en comú a la ribera mediterrània en l'època medieval. Ara bé, l'aportació de la tradició jurídica catalanoaragonesa va ser clau en la configuració del dret marítim i comercial internacional. Sobre aquesta premissa es construeix l'exposició, que situa el visitant en el període d'expansió territorial liderat pel rei Jaume I al segle XIII. El Llibre del consolat de mar, que esdevé una referència per a moltes potències de l'època, va suposar sistematitzar per primera vegada tot el conjunt de normes que afectaven el dret mercantil, i que va ser vigent fins al segle XIX. I això, els primers que ho van fer van ser els catalans. Daniel Duran, comissari de l'exposició, considera que «és una de les aportacions més importants al món que ha fet la cultura catalana». Tant és així, i ho recull la mostra, que el Llibre del consolat de mar es va traduir a diverses llengües i es va publicar en diferents edicions, i no només va ser utilitzat als països de la Mediterrània sinó que la seva influència va arribar fins a l'Atlàntic, atès que va servir com a base d'altres normatives emprades a Amèrica.

Un mar de lleis. De Jaume I a Lepant, organitzada per l'Institut Europeu de la Mediterrània, es pot veure en un espai més que idoni, la capella de Santa Àgata, antiga capella del Palau Reial de Barcelona (a la plaça del Rei) fins al 15 de febrer del 2009. S'hi exhibeixen 77 peces de gran valor històric, amb l'objectiu de situar el visitant en el context polític de l'època, controlat per quatre grans potències: Egipte i Turquia a la riba oriental, i a l'occidental hi dominaven la Corona d'Aragó i les repúbliques italianes, especialment Gènova i Venècia.

Els mercaders catalans bàsicament van produir paper, és a dir, documentació on deixaven constància de les seves operacions, i van dedicar poques energies a altres inversions. Eminentment pràctics, van anar per feina. I això, en una exposició, suposa una dificultat afegida per escollir les obres que s'hi exhibeixen. No obstant això, destaquen, per exemple, una testera de cavall mameluca (1419), provinent del Museu de Belles Arts de Lió; la banderola d'una galera turca obtinguda a la batalla de Lepant (1571), i el penó d'una galera de Joan d'Àustria (segle XVI), totes dues conservades al monestir de Santa Maria de Montsió d'Esplugues de Llobregat. L'exposició recull sobretot llibres i documents, com ara el Llibre de Franchees de Malorcha (1295), que reuneix els privilegis atorgats per Jaume I als mallorquins i s'exposa per primer cop fora de l'illa. Així, segons Duran, no només la violència expansiva va marcar el regnat de Jaume I, sinó que també es va preocupar per impulsar processos normatius amb objectius econòmics. En l'exposició, s'hi troben tractats comercials i documents que recullen des dels diferents tipus d'embarcacions de l'època fins a l'ús de tècniques i instruments comercials com ara lletres de canvi, formes de comptabilitat específica, contractes de comanda, assegurances, nòlits, etc. El subjecte de transport marítim es basava sobretot en productes de primera necessitat com ara gra, oli i tèxtils, però també hi ha una circulació important d'esclaus, i encara un de més específic com és el flux de pelegrins.