El moment crític de l'hora punta del trànsit, el moment de més col·lapse a qualsevol població del país és quan els pares porten els nens a col·legi. Això de la densitat i dels taps de trànsit no és privatiu de les ciutats: fins i tot, carrers de pobles i viles queden tapats de cotxes a les nou del matí i a les cinc de la tarda. Fa una vintena d'anys tothom anava a peu i sol a l'escola. Només els de Beuda, Argelaguer o Maià es quedaven al menjador al Salvador Vilarrasa, de Besalú. Perquè era lluny i perquè solien baixar amb autobús. Al menjador de l'Institut Salvador Alsius de Banyoles, s'hi quedava poca gent; ha estat sempre una ciutat amb pocs mandrosos per agafar la bici, ja d'abans dels carrils bici, de les vies verdes i de tota la moda dels culots i les cuixes depilades.

Abans la mainada anava sola a l'escola, a peu o en bici. Potser els pares eren menys patidors. Ara no: els acompanyen en cotxe a l'escola, fins i tot els que viuen a menys d'un quilòmetre, a deu minuts a peu xino-xano.

S'hauria d'acabar aquesta mania d'un cotxe un nen. Fins i tot és rebutjable un pare i tres o quatre nens –si és que un ja pot ocupar el seient de davant. El que haurien de fer les autoritats és fomentar l'estalvi econòmic i energètic i imposar un bus escolar obligatori i gratuït que recorri tots els carrers; que s'escarrassin a fer rutes! Tants defensors que hi ha de l'escola pública, per què no militen també en el transport públic?