Tot va començar amb una notícia apareguda fa tres anys a El 9 Nou: un propietari rural de Vic estava indignat perquè l'administració l'obligava a sacrificar els vedells. Allò era la fi del seu sistema de vida. Aquella va ser l'espurna que va fer arrencar a Antoni Pladevall la novel·la guanyadora del premi Carlemany 2008. La papallona negra, que publicarà Columna el mes de febrer, relata una història d'amor passional i absorbent entre l'hereu d'un mas que es veu obligat a muntar un negoci d'apartaments rurals i una inquilina, una jove barcelonina sensual i pertorbadora. Una visió eròtica i vitalista de l'existència i un cert fatalisme tràgic que l'autor, professor de grec i llatí en un institut de secundària, atribueix al seu amor pels clàssics, acompanyen una trama que es desenvolupa en un entorn rural en crisi.

Així, l'autor insisteix en allò que ja va fer a Terres de lloguer (2006, premi Pin i Soler de Tarragona) i Massey Fergusson 35 (2003): novel·lar a partir dels conflictes socials i d'identitat que es viuen a la Catalunya interior, un territori pressionat entre l'extensió de la cultura urbana i el neguit de les famílies que veuen com desapareix, en una sola generació, un sistema de vida que feia segles que no s'alterava. «No és un tema escollit expressament, sinó un imperatiu biogràfic», va explicar ahir Pladevall, que va passar els primers 25 anys de vida en un mas i ara veu com el despoblament del camp, la fi de la pagesia i l'arribada dels nous negocis turístics i immobiliaris estan canviant per sempre el món on va créixer.

MÉS A PROP DE «SOLITUD» QUE DE «TERRA BAIXA»
Entre la visió edulcorada de Terra baixa i la duresa sòrdida de Solitud, Pladevall es declara més pròxim a la segona i, en conjunt, a la novel·lística modernista que fa un segle retratava la vida rural sense idealismes romàntics. Antoni Pladevall enumera com a referents autors com el mequinensà Jesús Moncada, la pallaresa Maria Barbal, l'osonenc Emili Teixidor i el mallorquí Miquel Àngel Riera, tot i que evita polemitzar amb els autors urbans i es confessa lector entusiasta de Quim Monzó i Sergi Pàmies. Pladevall es reconeix també influenciat per Faulkner i la resta d'autors de la generació perduda nord-americana, els quals van retratar una societat que vivia immersa en una profunda crisi de canvi.

El jurat, format per Albert Vilaró, Vicenç Villatoro, Ester Pujol, Elidà Amigó i Josefina Lladós, ha elogiat expressament la sonoritat i la força de la llengua emprada per Pladevall, que reconeix que hi dóna una importància cabdal. «Per a mi, la literatura és bàsicament forma», diu, mentre que, a l'hora de construir el relat, en té prou amb un mínim fil argumental: «Començo amb una idea inicial molt oberta i unes poques escenes, i vaig progressant a mesura que avança l'escriptura.»

El premi Carlemany de novel·la, dotat pel govern d'Andorra amb 42.000 euros, inclou per primer cop premis internacionals a personalitats del món de la cultura, la ciència i la pau. Desmond Tutu, John Craig Venter, Declan Donnellan i Juan Marsé rebran el guardó avui a l'auditori d'Ordino.