divendres, 5 de desembre de 2008
> Consultem amb la bossa
de set en set
MANUEL CASTAÑO.
H om es desperta preocupat pel que passa en el món, engega qualsevol dels aparells que porten notícies a casa, i sent una veu del govern que parla de les bosses de plàstic del súper. Bon dia, això és Catalunya. Tot s'hi val quan es tracta de fer-nos pagar. Temps era temps anàvem a comprar amb un cabàs, però teníem quatre botigues a cada illa. Han anat venint canvis i les moltes botigues han desaparegut substituïdes per pocs súpers, hípers i grans superfícies. No se sap de qui és culpa, perquè tothom és tan partidari del petit comerç que sembla estrany; però segur que no és culpa dels consumidors. O sigui que no ens vulguin encolomar responsabilitats que se'ns escapen ni càrrecs de consciència que no ens pertoquen. Si fem servir bosses de plàstic i anem a comprar en cotxe –cosa aquesta que sembla força més insostenible que aquella–, és perquè així ho han disposat els qui disposen aquestes coses. I ara que diuen de fer-les pagar, les bosses de plàstic aquestes, pensem que no són mers recipients sinó també suports de propaganda; per tant, seria més enraonat que, en lloc de pagar, cobréssim per exhibir pel carrer el logo d'on ens hem gastat els diners. Això és el que passa quan ens surten amb qüestions ridícules, que comencem a donar-hi voltes, i veiem que no ens surten els comptes. Fem un pas més, i preguntem-nos si el sistema anterior, el d'anar a peu i amb cabàs, no era millor que el d'ara. Al final resultarà que l'àvia era ecologista i es va morir sense saber-ho.
|
