Acabat el termini d'informació pública per a particulars, entitats i ajuntaments, és el moment d'avaluar com s'ha desenvolupat el procés i de reflexionar sobre la situació present, conegut el capteniment de cadascú. Destaca, en primer lloc, la participació nombrosa i a cops vehement de persones i entitats, fet molt poc habitual pels antecedents coneguts i sobre el qual es pot formular una primera deducció que té a veure amb el cost immens d'afectació. La construcció d'aquesta autovia comporta un sacrifici massa gran i potser no prou raonat d'un territori fràgil i delicat.

El nombre elevat d'al·legacions presentades i els milers d'adhesions aconseguides per les diferents plataformes ciutadanes reflecteix la pluralitat d'afectacions directes i indirectes, i explica la sensibilitat que ha despertat el projecte entre la gent que viu i treballa en el territori, i també entre els de fora. Referir el desenllaç del projecte de la «variant» a una qüestió d'amics i coneguts, i d'estadants més o menys ocasionals de l'Empordà no té cap justificació i és una falta de respecte a tots els afectats de Fonteta i Sant Climent de Peralta, on es pot dir que tot el poble, casa per casa, han signat al·legacions, i també als de Cruïlles, la Bisbal i Corçà, on la queixa al projecte ha estat massiva.

D'altra banda, una vegada examinat l'ampli espectre d'opinions, es constata la insatisfacció generalitzada pel projecte tècnic que queda reflectida d'una manera especial en les al·legacions dels ajuntaments. Els de Cruïlles i Forallac es pronuncien pel traçat nord, la Bisbal s'inclina per l'opció sud-1, però amb condicions, mentre que a l'Ajuntament de Corçà no el satisfà cap de les propostes. La majoria d'entitats com ara la Cambra de Comerç de Girona, l'Associació de Transports de Girona, el Gremi de Rajolers, el Cilma i el Consorci de les Gavarres també s'han decantat nítidament pel traçat nord. El traçat nord, doncs, és el que ha sumat més consens, sobretot si es té en compte que la Bisbal és el municipi que, de molt, resulta menys afectat territorialment. Justament també s'han definit a favor del traçat nord els mateixos redactors del pla urbanístic, sobre el qual l'Ajuntament de la Bisbal pretén fer pivotar la tria inexplicada del traçat sud.

En aquest procés tothom que ha sortit a escena ho ha fet per defensar interessos, tots ben legítims, siguin particulars o col·lectius. En vista d'una agressió externa com aquesta autovia, que, recordem-ho, es vol fer per al trànsit de pas cap a la Costa Brava, entitats i particulars han defensat amb arguments diferents la preservació de la qualitat de vida i la salvaguarda del medi ambient i del patrimoni històric i cultural. I d'ar guments, n'hi ha hagut per a tots els gustos, uns de més subjectius, com ara el valor que cal donar a un paisatge o al patrimoni històric, i altres de més objectivables, com ara l'eficàcia en relació amb la finalitat per a la qual es construeix l'autovia, que no és altra, repetim-ho, que donar suport al trànsit de llarga distància, o el compliment de la normativa mediambiental que exigeix minimitzar les afectacions a les persones i al territori.

I ara, què? Ara, un cop analitzada i debatuda la informació, haurà de ser el govern qui es pronunciï, primer la conselleria de Medi Ambient i després la de Política Territorial i Obres Públiques qui haurà de decidir. Darrerament s'han sentit veus que parlen de decisió «política» en termes que es poden confondre fàcilment amb arbitrarietat, discrecionalitat o amiguisme. No és això i pensem que així no serà. Estem segurs que qui ha de prendre la decisió no ho admetria. La decisió política ja la va prendre el govern i en va donar compte al Parlament quan el juliol del 2006 va aprovar el PITC (pla d'infraestructures del transport de Catalunya) que inclou l'autovia coneguda com l'anella de les Gavarres. A partir d'aquell moment, hem de pensar que totes les decisions, des de la redacció de l'estudi informatiu, fins a la licitació del projecte, s'han pres i es prendran en funció de paràmetres estrictament tècnics, lluny sempre de la discrecionalitat i de l'arbitrarietat, perquè les decisions han d'anar dirigides a aconseguir la màxima eficàcia amb el mínim perjudici per al territori i amb el cost econòmic més favorable. Des d'aquesta perspectiva, nosaltres continuem pensant honestament que l'opció nord és la millor de les possibles.