dijous, 4 de desembre de 2008
> L'anestèsia del seny
l'escaire
MIQUEL PAIROLÍ.
|
El seny, per naturalesa, és una qualitat conservadora o és que els conservadors l'han adoptat, se l'han fet seu, l'han fagocitat, per dir-ho en termes naturalistes? Heus aquí un possible tema d'un d'aquells debats en què es discuteix pel gust de discutir, ja que tothom és conscient que una conclusió definitiva és impossible. En el més cèlebre dels seus assajos, Vicens i Vives definia el seny com «la més obscura adscripció al món de les realitats minimitzades». És una definició una mica obscura, certament, però s'entén el sentit i es nota la pesadesa, com la d'un cel gris d'hivern. El seny és l'estaca a la qual estem tots lligats, l'estaca de la nostra obscura adscripció al món de les realitats minimitzades. A còpia de temps d'estar lligat, l'animal es resigna i fins i tot tem el que li pugui esdevenir si es deslliga. Sembla una paradoxa, però arriba un moment que allò que fa més por al pobre animal és trencar la corda. Se sentiria desemparat, indefens. S'hi ha acostumat i viu confortable en la seva humiliació, fins i tot s'hi sent segur. Per tant, procura sobretot que la corda no es trenqui. La possibilitat l'horroritza. Així, doncs, acaba fent el joc a l'amo, que vol el mateix: que la corda resisteixi, que l'animal continuï estacat. Vet aquí que, des de condicions oposades, amo i animal han arribat a la coincidència. Misèria del seny. Fa dies que en aquest país es torna a parlar massa del seny. Mal senyal quan sentim parlar tant del seny. Duran i Lleida i Sánchez Camacho es reuneixen i, en acabar, tots dos vinga a apel·lar al seny. Gent conservadora, sí, com Pujol, que ens va enfonsar durant tants anys en el seny, però que, com que té un cor rebel, diu que també comprendria la rauxa, quan es conegui l'esperada sentència. O com el president Montilla, un home del sistema, que a tot arreu del món seria un home del sistema, i ja se sap que aquesta mena d'homes sempre propugnen el seny. Catalunya no s'immutarà, pronosticava no fa gaire Peces Barba. Per això, perquè Catalunya no s'immuti, fa dies que ens injecten una altra dosi de l'anestèsia del seny.
|
)
