«Ser català no és un regal, és una conquesta.» Amb aquesta proclama, Mas va intentar acostar Convergència als immigrats deixant enrere antigues propostes com el carnet per punts, formulada en la campanya de les últimes eleccions al Parlament, o el lema «A Catalunya no hi cap tothom», que va acompanyar Josep Antoni Duran i Lleida en la dels comicis del 9 de març. Però també va deixar ben clar que la integració, lluny de ser gratuïta, neix del seu mateix esforç: de l'«estima» a Catalunya, una doble clau d'entrada al país i a la Casa Gran. Acompanyat del responsable d'immigració de la formació, Àngel Colom, el secretari general dels convergents va perfilar un discurs centrat en els deures i no es va referir als drets, ni tan sols al dret de vot.
És per això que, en resposta a sis catalans provinents d'arreu del món, Mohamed Mounadil (Marroc), Patricia Colomba (Uruguai), Khalid Shabaz (Pakistan), Camelia Salomon (Romania), Mbaye Bucabar (Senegal) i Sendy Zhang (Xina), Mas va precisar que Catalunya és una «nació», que sobrepassa la cotilla de la comunitat autònoma. No una «regió d'Espanya», va subratllar. I té una història pròpia per aprendre, amb l'11 de setembre de 1714 com a data imprescindible; unes lleis, uns costums, unes tradicions i, sobretot, una llengua. Perquè el català ha de ser «l'idioma de comunicació normal al nostre país». Però l'esforç no es limita a la identitat: també els va convidar a crear les seves empreses. Com a colofó final, els assistents van cloure l'acte cantant Els segadors. Per si de cas, CDC va repartir-ne la lletra.
Joan Puigcercós va fixar ahir, per si en quedava algun dubte, la posició d'Esquerra sobre el dret a vot dels ciutadans d'origen estranger a Catalunya: «Els drets polítics s'han de vincular a l'esforç d'arrelament a través del coneixement del català i de Catalunya», va afirmar a Reus el president d'ERC. També considera que els immigrats haurien de demostrar «el seu respecte pels valors democràtics». La manera de calcular l'arrelament quedarà recollida en la futura llei d'acollida, però en alguns estats europeus ja s'han aplicat, no sense polèmica, formules com exàmens de ciutadania o de nivell de coneixement de la llengua del país. Tanmateix, Puigcercós va voler deixar clar que aquesta qüestió és ara per ara «extemporània» entre els partits catalans, ja que la possibilitat d'atorgar el dret de vot no depèn de la Generalitat sinó del govern espanyol.
)
