dimecres, 3 de desembre de 2008
> L'ordre dels valors
la galeria
JOAN DOMÈNECH I MONER.
Tot i compartir, a vegades, les crítiques per l'excessivament lenta evolució de l'Església, entenc que, en determinats temes, vagi amb peus de plom abans d'eixamplar la màniga, pensant, sobretot, en les conseqüències que algunes pràctiques poden suposar per a terceres persones. Els exemples de la vida diària, malauradament, ens demostren que, en l'àmbit familiar, estem oblidant la responsabilitat i, fins i tot, decauen els sentiments naturals i els afectes que abans ens portaven a patir i a sacrificar-nos per un altre. A Lloret, aquesta setmana, ha mort una criatura de sis anys, intoxicada pel fum d'un incendi, en el pis que la seva família va deixar tancat amb ella sola a dins. M'ha portat a pensar en un altre cas, fa uns trenta anys, quan regidors, membres de la brigada i voluntaris en funció de bombers vam entrar com vam poder en un pis també incendiat i sense ningú i, un cop apagat el foc, en obrir rutinàriament un armari vam tenir el terrible ensurt de trobar-hi un vailet d'edat semblant que s'hi havia refugiat i que, tot i els esforços, com ara, no vam poder recuperar. En ambdós casos s'endevinen situacions familiars anòmales, en les quals no sóc ningú per entrar. Sí que vull subratllar, però, que els nostres avis i els nostres pares –sempre hi ha alguna excepció– difícilment ens haurien deixat dormint, indefensos, a una edat tan petita. Potser es realitzaven menys, es permetien poques alegries i se sacrificaven més. Ara hem canviat l'ordre dels valors i primer és el jo i després, els altres, i passa el que passa.
|
