dimarts, 2 de desembre de 2008
> El Codi Penal no és l'única via per lluitar contra la sinistralitat
Ahir va fer un any de l'entrada en vigor de la modificació del Codi Penal per castigar amb penes més severes i fins i tot la presó els conductors temeraris. En aquests primers dotze mesos d'aplicació d'aquestes mesures es poden extreure algunes conclusions que no només justifiquen aquest enduriment de la llei, sinó que obliguen l'administració a anar més enllà en la lluita contra l'accidentalitat. La política de duresa contra els desaprensius de la carretera que va impulsar de manera decisiva la consellera Montserrat Tura quan estava al capdavant del Departament d'Interior i que ha continuat aplicant, amb algunes flaqueses, l'actual equip de Joan Saura, respon a una necessitat social: calia dotar-se de lleis per posar fi a la impunitat dels conductors temeraris i, al mateix temps, que servissin d'instrument de conscienciació col·lectiva respecte dels riscos que suposa avui dia posar-se darrere d'un volant. La revisió del Codi Penal ha complert en part aquesta expectativa exercint un efecte dissuasiu que ha contribuït a la reducció del risc i, en darrera instància, a la del nombre d'accidents. La xifra de 8.061 conductors imputats per delictes contra la seguretat viària en un any dóna una dimensió de l'abast d'un problema que continua sent de màxima prioritat i d'interès nacional: l'accidentalitat a les nostres carreteres. La persecució legal contra els delinqüents de la carretera és un dels puntals amb els quals s'ha de sustentar la lluita contra aquesta xacra, però no l'única. La qualitat de la nostra xarxa viària, si bé és innegable que ha millorat molt en els últims anys, continua sent un dels principals esculls que l'administració ha d'afrontar seriosament. Unes carreters millors, més ben senyalitzades, millor asfaltades i més ben il·luminades també poden ajudar a salvar vides o evitar ferides irreversibles. És evident que cal una major inversió en obra nova i manteniment de l'actual xarxa.
|
