Quan l'any 1983 algú va apostar per la creació d'un centre per a la professionalització de l'hoteleria i del turisme a Cambrils, va demostrar que tenia visió de futur. Joan Pedrell, premiat amb la Medalla d'Honor del Turisme de Catalunya el 2004, va ser la persona que va optar de forma decidida perquè Cambrils tingués una escola on pogués explotar aquest vessant relacionat amb la gastronomia del municipi i del territori que l'envolta.

Fa 25 anys Cambrils no tenia la dimensió ni demogràfica ni comercial que té ara i, llavors, calia impulsar aquesta faceta. Per fer girar la roda, a més de Pedrell, va caler la coordinació amb l'administració. Joan Descalç, l'aleshores responsable del Departament d'Educació, i Francesc Magueroles, inspector d'Ensenyament de la demarcació de Tarragona, van servir de nexe entre el món empresarial, cervell del projecte, i el món institucional, capaç de materialitzar una idea d'aquestes característiques. L'inconvenient? Es partia de zero. En aquell context, només hi havia una escola pública d'hoteleria, la de Sant Narcís, a Girona. Amb tot, com reconeix l'actual directora de l'escola, Carme Duch, «les titulacions del moment eren molt rígides i poc homologables amb el currículum que volia impartir l'escola». Per poder aprendre d'altres escoles similars, el mateix Pedrell es va desplaçar a Lausana i Bruges per desenvolupar un model propi que seria presentat, posteriorment, a Magueroles i Descalç. Paral·lelament, com explica Duch, «es van haver de contractar experts i professionals del sector» per poder compensar el dèficit d'uns estudis que estaven en una fase embrionària.

El 1983 l'Hotel Mònica de Cambrils va acollir de manera inicial l'Escola d'Hoteleria i Turisme. Els primers 65 alumnes de l'escola rebien classes pràctiques de cuina, restaurant i recepció, i ho feien utilitzant les mateixes instal·lacions de l'hotel per tal d'apropar-se al que seria la seva professió. Aquesta va ser i és encara la filosofia de l'escola: «que els alumnes experimentin de primera mà amb les matèries i amb l'ofici que estan estudiant», com apunta la seva directora, Carme Duch. El segon any, l'alumnat va ascendir a 120, i des de llavors la projecció sempre ha sigut a l'alça. És en aquest context que sorgeixen les primeres divergències sobre el futur més immediat de l'escola: apostar per l'augment d'aprenents, com reclama el mateix Pedrell, o restringir l'escola al nombre actual d'alumnes, xifrat al voltant de 400, que «permet mantenir un cert control i una formació ajustada a cada necessitat», com prefereix Duch.

Un quart de segle dóna per a molt. Els estudis d'hoteleria i turisme s'han normalitzat i, ara per ara, Catalunya disposa d'una escola pública del sector en cadascuna de les demarcacions; l'última, l'IES Meridiana a Barcelona. Per l'escola de Cambrils han passat professors històrics, com ara Antonio Pueyo, «mestre romescaire» tal com el recorda Duch, o com Josep M. Queraltó, maître de l'Hotel Imperial Tarraco. També hi han passat molts alumnes, un total de 3.546. Duch creu que els alumnes han canviat: «Ara costa més de fer-los entendre que s'han de seguir unes normes, s'han de vestir d'una manera determinada.» Potser per això a l'inici del curs se'ls van fer signar unes normes de conducta que havien de respectar al peu de la lletra. L'aposta de persones com Pedrell, Magueroles i Descalç ha demostrat que és la guanyadora. La gastronomia està, en els darrers anys, en voga, fins i tot sobredimensionada. Això no ha de servir, però, per desmerèixer la bona tasca efectuada per l'escola, que certifica el seu valor amb bons professionals arreu del món.