| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 29 de març de 2024


diumenge, 30 de novembre de 2008
>

Grup familiar en interiors



cinema

«FORASTERS» / ÀNGEL QUINTANA.

+ L'actuació d'Anna Lizarán es fa notar en el film de Ventura Pons. Foto: EL PUNT

A l'interior de Forasters, de Ventura Pons, a partir de l'obra de Sergi Belbel, hi ha dos models de forasters. Els primers són els que varen instal·lar-se a Catalunya als anys setanta, representants de la immigració andalusa que viuen al pis de dalt de la família orgànica catalana i que acabaran generant un procés de mestissatge amb els del pis de sota. Els segons forasters són els que arriben en el nou mil·lenni, provinents del Magreb, que toquen música a la nit i que porten les arrels d'altres cultures. Al llarg de la pel·lícula, el món dels forasters no farà més que ressonar i airejar l'univers claustrofòbic d'una família que està condemnada a mort i que contempla amb ràbia la seva pròpia dissolució. Sergi Belbel va construir l'any 2004 el drama de Forasters en dos temps històrics, en què els personatges intercanviaven els seus papers i en què els paral·lelismes de la historia recent no paraven de fer-se evidents. La mare podrint-se de dolor al llit de mort demana a la filla que li confessi la seva vida sexual i li recorda amb cinisme que les coses tenen lloc més enllà de les aparences. Uns anys després, mentre el pare vidu té relacions esporàdiques amb la seva criada, la filla confessa que té un càncer. Alguna cosa d'inevitable marca el destí dels personatges, deixa entreveure un futur sòrdid, no fa més que impregnar el tarannà de les coses fins a portar cap a l'extinció d'un món

Barcelona, un mapa, la pel·lícula anterior de Ventura Pons, realitzada a partir del text de Lluïsa Cunillé, representava el retorn del cineasta cap als textos dramàtics, després del periple d'uns anys en la novel·la. Resulta significatiu que en aquest retorn torni a passar per la figura de Sergi Belbel, de qui ja havia adaptat Carícies i Morir o no. En les adaptacions teatrals de Ventura Pons hi ha una cosa que sempre funciona, la seva passió pel teatre i el seu amor pels actors i actrius. És innegable que cal veure Forasters per l'extraordinari paper que representa Anna Lizarán i per la mirada entranyable que el cineasta llança cap a Joan Pera. Amb tot, però, moltes vegades cau en l'error de voler naturalitzar pel cinema un univers que en l'escena vol ser abstracte. Aquest fet provoca que, en la pel·lícula, algunes situacions que s'alimenten en els jocs de llenguatge o en les sortides de to resultin forçades.

D'altra banda, en el teatre de Sergi Belbel hi ha moltes vegades un desig que la peça s'articuli com un artefacte gairebé perfecte, on un tema ressona amb el següent i on l'estructura de l'obra no para de posar-se en relleu. Aquest joc amb l'artefacte força les coses i provoca que el contingut a vegades es dilueixi; quan tot això és traslladat al cinema la sensació és que es forcen les causalitats i que Forasters no és més que una peça extrema on s'acumulen massa coses –la intolerància, l'homosexualitat, l'estrangeria, les relacions familiars– i on les situacions no tenen gaire temps per poder respirar.





Títol original: Forasters, Catalunya, 2008

Director: Ventura Pons

Intèrprets: Anna Lizarán, Joan Pera, Manel Barceló, Pepa López



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.