L'Albert Dalmau, de Calonge, m'envia un correu electrònic amb un missatge molt concret: «Llegint algunes de les notícies publicades darrerament (i no tan sols a El Punt) m'he trobat que em falten criteris per poder opinar a títol personal. Crec que a vegades una notícia no ho és per ella sola i fa falta una explicació prèvia per poder avaluar-la correctament.» Tot seguit, l'Albert posa uns exemples, com ara l'estalvi d'energia amb el canvi d'hora, la vaga dels mestres o per què els jugadors bascos volen que la seva selecció sigui Euskal Herria. Tot això ens porta a una pregunta: hem entrat en una època en què en els mitjans escrits cal donar preferència a l'opinió i a l'explicació de la notícia més que a la mateixa notícia en si?

Fem una mica d'història. Els que som una mica grans –dic una mica perquè diuen que fer el vell no es porta– recordem perfectament que una notícia no tenia plenament valor fins que no sortia a la premsa. Cert que existia la ràdio i posteriorment la televisió, però no tenien aquests mitjans la incidència d'avui. Calia esperar al matí –o al migdia com passava al meu poble, quan el diari arribava amb el tren de les 3 de la tarda– per llegir-ho en el paper i convèncer-nos que allò anava a missa. «Ho ha dit el diari» o «Ho he llegit al diari», afirmàvem per garantir la fiabilitat de la informació que intentàvem trametre. Ara tot és molt diferent. Un fet succeït a l'altre cap del món triga només uns minuts a arribar-nos a casa, sigui per ràdio, televisió o internet. El diari, en canvi, surt l'endemà al matí, moltes hores després d'haver escoltat o vist les darreres notícies abans d'anar a dormir. Quin paper, doncs, han de tenir els mitjans escrits en aquest món en què les notícies corren a la mateixa velocitat que el so? És aquí on l'Albert posa el dit a la nafra. He confrontat la meva ja llarga experiència en el món de la premsa amb la de la direcció del diari, i hem coincidit força. La gent no compra el diari per saber el que ha aprovat el Parlament de Catalunya o el resultat del Barça. Repeteixo, abans d'anar a dormir ja hem vist els gols i tot. Llavors cal que els diaris donin també les notícies, però el lector ja hi busca quelcom més. El periodista no s'ha de cansar, en primer lloc, de recordar el perquè d'aquella informació, d'anar repetint la història que ens ha portat al que està passant ara. Si ens diuen que hi ha hagut sentència sobre un determinat crim, cal que s'expliquin els antecedents. No invento la sopa d'all, i la veritat és que ja s'acostuma a fer i cada vegada més. A mesura que avança el temps, però, cal dedicar cada vegada més espai a explicar i a opinar. L'opinió ha de ser primordial en els mitjans escrits. Continuo amb l'exemple del Barça: el que busquem en el diari és que ens expliquin el que no es va veure, les opinions dels protagonistes i també la visió del partit dels que entenen en la matèria. I el mateix podríem dir sobre la crisi o sobre l'Estatut. Crec que l'Albert ha tocat un tema fonamental per al futur de la premsa escrita. Cada vegada més necessitarem periodistes més especialitzats en els diversos temes que toca el diari, que no només ens diguin que hi ha crisi, sinó per què hi ha crisi; que no ens diguin només que ha baixat la borsa, sinó per què ahir va pujar molt i avui ha tornat a baixar. Com a defensor del lector, doncs, crec que puc demanar als periodistes d'El Punt que cada vegada més siguin autèntics especialistes en les seves respectives matèries, que ens facin entrar en el fons de cada notícia i ens ajudin a entendre els molts perquès del que passa cada dia. I també que hi hagi un bon equip de col·laboradors que ens expliquin el seu punt de vista. I com més variat sigui aquest equip, millor, perquè tots sabem que ningú no té veritats absolutes.

Hi ha un altre motiu que justifica l'existència d'un diari local, i és que les notícies més properes no ens les donen els mitjans generals. Però d'aquest tema, en tot cas, en parlarem un altre dia.