diumenge, 30 de novembre de 2008
> Resignació militant
la galeria
MARTÍ ROSSELLÓ.
És encantadora la capacitat que tenim els ciutadans per resignar-nos davant la realitat. Des d'un punt de vista col·lectiu hem demostrat, i auguro que ho continuarem demostrant, una capacitat d'adaptació al medi excel·lent. Exigir que les coses canviïn és de gent inadaptada. Vista la fatalitat, només queda la rebequeria personal de dir el nom del porc al cosmos i acceptar que l'endemà estarem, amb ben poques diferències, igual. Si bé el món és ple de problemes molt més greus, el nivell d'escàndol que ha aconseguit tenir el servei de rodalies de les comarques barcelonines va més enllà de la broma pesada. Quan va començar el festival, quan les obres del TAV amenitzaven els viatgers del Baix Llobregat, es van produir protestes col·lectives. Alguns usuaris van plantar-se damunt les vies en senyal de protesta. Als responsables de l'empresa no se'ls va acudir res més que titllar-los d'imprudents, que amb aquesta posició podien prendre mal. Passats els mesos, el despropòsit de rodalies ha continuat i s'ha fet tan quotidià que la protesta s'ha esvaït. Una avaria, un problema concret, formen part de la normalitat. Una, dues o tres avaries diàries tenen algun altre perquè. Però la ciutadania és pacífica i resignada. Si no hem reaccionat amb els escàndols econòmics, amb l'increment del preu de l'habitatge, amb els incompliments de les promeses dels polítics, per què hauríem de ser especialment bel·ligerants amb els responsables de Renfe?
|
