| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dissabte, 29 de novembre de 2008 > La possible expulsió de 28 estudiants anti-Bolonya de la UAB eleva la tensió
Una cinquantena d'alumnes salta a les vies i talla durant una hora el servei de trens a BellaterraMARCEL BARRERA. Barcelona La decisió dels instructors dels dos expedients oberts contra 31 alumnes de la UAB de proposar al rector, Lluís Ferrer, i a la vicerectora, Dolors Riba, l'expulsió de 28 d'aquests estudiants per un període d'entre 1 i 11 anys va elevar ahir una mica més el nerviosisme a les facultats on hi ha les tancades per exigir l'arxiu d'aquests expedients i la paralització del procés de Bolonya. Passades les onze del matí, una cinquantena d'estudiants de la UAB van baixar a les vies de Ferrocarrils de la Generalitat i van tallar la comunicació de trens durant una hora. La setmana que ve hi ha previstes més ocupacions a la UAB.
Tot i la proposta dels instructors dels expedients disciplinaris d'expulsar de la universitat els alumnes que van boicotejar una reunió del consell de govern el 18 d'abril per protestar contra la càrrega dels Mossos d'Esquadra a la Facultat de Lletres el 4 de març, i van ocupar amb violència el deganat de la mateixa Facultat de Lletres el 29 de maig per protestar contra l'aprovació dels nous graus adaptats a Europa, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va voler deixar clar ahir que abans de qualsevol decisió definitiva sobre les sancions el rector, Lluís Ferrer, «té la voluntat de parlar amb les persones afectades». Segons les primeres conclusions, de les 31 persones afectades, tres d'elles quedarien exculpades de la llarga llista d'altercats, entre els quals s'inclou també l'agressió a un guàrdia de seguretat el 30 de maig. Per a aquests fets hi ha obert un procés penal. A nivell acadèmic, l'última paraula sobre el futur dels estudiants la té el rector en el cas de l'expedient obert contra 8 alumnes pels fets del mes d'abril, i la vicerectora d'ordenació acadèmica, Dolors Riba, en el cas del segon expedient, el mes greu i que ha estat instruït pel professor Joan Botella, el qual demana fins a 11 anys d'expulsió per a un dels estudiants. En aquest segon expedient també s'ha investigat l'obstrucció que un grup d'alumnes va fer al cotxe de la degana de Lletres, Helena Estalella, i l'ús sense consentiment de l'ordinador de la degana. Els motius que consten en la causa per demanar l'expulsió dels estudiants són per «manifestació contra la institució» i per «falta de probitat», que vindria a ser manca d'honor. La proposta de sancions no estarà damunt la taula de Ferrer i Riba fins que els instructors resolguin les al·legacions que ahir David Alfara, portaveu de l'Assemblea de Represaliats i Represaliades Polítiques de la UAB, va assegurar que es presentarien la setmana que ve. Segons Alfara, l'obertura dels expedients «no s'ha fet per males conductes sinó per un conflicte polític». La UAB rebutja qualsevol connotació de tipus polític i ahir va assenyalar que els expedients s'han obert per «conductes violentes, no pas per les idees» contra el procés de Bolonya. Sigui com sigui, aquest conflicte està present en les tancades que hi ha des de dilluns a la facultat de Lletres i a la de Ciències de la Comunicació; on aquesta setmana hi ha hagut molt poca activitat acadèmica. Per a la setmana que ve els estudiants volen estendre les tancades a tres espais més: Educació, Psicologia i Polítiques. La tancada a l'edifici històric de la UB viu ja el segon cap de setmana, i ahir un dels portaveus de l'assemblea va dir que les universitats podrien utilitzar un final sense sancions en els expedients com a «moneda de canvi» per acabar les tancades. Respecte als expedients, la comissionada per a Universitats, Blanca Palmada, va expressar ahir en declaracions a l'agència ACN la seva «preocupació» perquè segons com se solucioni podria agreujar el conflicte de les tancades. D'altra banda, professors de la UAB, la UPF i la UB es van reunir ahir al migdia en aquesta última universitat per estudiar la situació. En el pla polític, el grup parlamentari d'ERC-IU-ICV va registrar ahir una sol·licitud de compareixença de la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, perquè expliqui al Congrés l'aplicació del procés de Bolonya, molt criticat perquè a l'Estat les carreres tenen una durada més llarga que a la resta d'Europa, falten beques que garanteixin la mobilitat i pot suposar la mercantilització de l'ensenyament superior. En aquest clima de protestes, la ministra Garmendia també ha convocat una reunió extraordinària per dijous que ve amb els rectors. |
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|