divendres, 28 de novembre de 2008
> Consumidors de Catalunya
de set en set
MANUEL CASTAÑO.
Quan el ministre Solbes ens va acusar de no saber quant val un euro, ja ens vam veure venir la crisi. Espanya és, dels estats de l'eurozona, on més bitllets de 500 circulen; però la preocupació governamental eren les propines distretament deixades en les barres d'alguns bars. Estem en bones mans, sens dubte! I la solució a la crisi, la tenim a l'abast: es tracta de consumir. Els qui hagin perdut la feina, ni ho intentin; però «la gent que pot consumir ho hauria de fer, perquè així contribueix que el seu veí o el seu fill mantinguin la feina». Ho ha dit Montilla, el president d'una administració que és Estat però a la qual aquest mateix Estat retalla competències i nega recursos. L'optimisme és un fet, no pas paraules. Si seguim així, aviat Catalunya no la coneixerà ni la mare que la va parir, com deia d'Espanya Alfonso Guerra. La vella idea dels catalans com a gent treballadora, emprenedora i estalviadora ha caducat; ara serem gent desocupada, dependent i dispendiosa. Dit en termes de La Fontaine: la formiga s'està tornant cigala. És curiós que, quan han començat les males notícies, tots els mitjans s'han posat a donar consells perquè ens tornem primmirats, racionalitzem la despesa i evitem que ens acanin com de costum; però Montilla ens vol veure comprant amb alegria. Preguntem-nos si aquest temps de vaques flaques ha vingut perquè molta gent s'ha abstingut de consumir el que li venia de gust, o perquè s'han posat a gastar sense tenir cura de quadrar els comptes.
|
