«Em poso, com sempre, a primera línia de compromís, a disposició del partit pel que el meu partit vulgui de mi.» Amb aquestes paraules, i en un acte amb to solemne a la biblioteca Joan Fuster de Gràcia, Carod-Rovira va escenificar, sense explicitar-ho, la seva predisposició a presentar batalla per convertir-se en el presidenciable d'ERC en les properes eleccions catalanes, mantenint la pugna amb Joan Puigcercós. L'expresident dels republicans es va reivindicar com una peça del mosaic d'ERC, un partit on «no només no hi sobra ningú, sinó que hi falta la majoria de la societat catalana». Tot i donar un vot de confiança al tàndem Puigcercós-Ridao, va posar en dubte que «les decisions preses només amb el 30% de la militància siguin representatives» de la totalitat del partit. Alhora, Carod-Rovira va fer una crida a la unitat i va recordar l'èxit del 2004 a les eleccions al Congrés, quan la llista d'ERC –encapçalada per ell mateix– va aconseguir més de 600.000 vots i vuit diputats.

Davant d'unes 250 persones, entre les quals no hi havia ni Puigcercós ni el secretari general Joan Ridao, Carod-Rovira va proposar una nova refundació del partit, amb «el mateix coratge que ha tingut la nació, que s'ha fundat i refundat permanentment». Entre els adjectius que va fer servir per descriure el partit que vol hi ha obert, modern i tolerant, a més d'un referent d'estabilitat. En canvi, no hi ha lloc per a l'antiespanyolisme: «No anem contra ningú, sinó a favor nostre», va dir. «El que tenim diferent és el passat, però podem tenir el mateix futur», va afegir-hi. Un altre ingredient del còctel que proposa és la recerca comuna del benestar.

«Vivim en un país on hi ha gent que és independentista i no ho sap», va apuntar. En aquest sac hi hauria els ciutadans que volen una major qualitat de vida.

EXERCIR EL GOVERN
Per Carod-Rovira, l'Esquerra del futur és un partit amb cultura de govern. En aquest sentit, va fer una defensa aferrissada de la necessitat d'exercir-lo, perquè «no hi ha cap país que hagi esdevingut lliure des de l'oposició». Segons el líder republicà, que capitalitza els rèdits que pugui tenir ser el conseller de la Vicepresidència –Puigcercós va sortir del govern–, «és molt més difícil aguantar el tipus des del govern que des de l'oposició». Precisament, el fet de governar li ha comportat crítiques per haver obert ambaixades a l'estranger en un context de crisi: «No hi ha cap país que comenci a tancar ambaixades en temps de crisi i hi ha estats que en tenen 120, no tanquen res i ben fet que fan», va replicar. En aquest punt, va criticar la caverna mediàtica de Madrid, però també part de la premsa de Barcelona, perquè, diu, «quan cometem errors són magnificats i quan no, se'ls inventen, manipulen, tergiversen la realitat, menteixen». Sobre la política exterior va dir, en referència a CiU: «Alguns tenen enveja perquè no han estat capaços de fer en dues dècades el que altres hem fet amb un any i mig.»