Durant 120 dies els hem pogut trobar en estands de festes majors i de fires agrícoles, a la sortida d'esdeveniments solidaris i en comerços alternatius. Amb el lema Som el que sembrem un col·lectiu de pagesos amb el suport de cooperatives, entitats culturals, grups ecologistes, ONG, associacions de veïns, etc. s'han desplegat per donar a conèixer i buscar el suport a la seva iniciativa per declarar Catalunya lliure de transgènics. En aquests mateixos mesos hem presenciat l'augment del preu dels aliments per tots els mercats del planeta, cosa que suposa per a moltes persones passar de menjar a no menjar, de la pobresa a la fam. Són dues realitats interconnectades?

Sí, al meu parer. Com explica la campanya, els transgènics són una peça que encaixa perfectament en un model d'agricultura, en l'agricultura industrialitzada. Les llavors transgèniques amb el seu paquet tecnològic incorporat no estan dissenyades per donar suport a l'agricultura camperola, orgànica o ecològica, sinó per fer més eficaç l'agricultura industrialitzada. Aquesta manera de fer agricultura va ser promoguda pels Estats Units i Europa després de la Segona Guerra Mundial; va garantir la provisió d'aliments i va crear un nou mercat internacional (també, tot sigui dit, va permetre donar sortida a bona part de la indústria d'armaments i reconvertir-la en indústria química i de maquinària). Però la seva implementació a escala global, a ritmes acceleradíssims, amb una visió crematística i sense marc polític que la regulés, l'ha convertit paradoxalment en una de les principals causes generadores de la pobresa i la fam en el medi rural. Els productors i productores d'aliments a petita escala són el principal grup de persones afectades per la pobresa; bé perquè no poden competir amb una agricultura d'aquesta grandària; bé perquè els seus esforços per seguir el model els han dut a l'endeutament i al tancament de les seves petites explotacions, a més d'haver provocat un esgotament dels sòls amb sistemes agrícoles tan exigents i tan poc prudents en l'ús de fertilitzants i agroquímics.

En síntesi, passa el mateix amb la pagesia que amb les llavors: igual que s'ha demostrat la impossibilitat de la coexistència de camps transgènics amb camps de llavors tradicionals, les primeres contaminen les segones, s'ha evidenciat que els petits camperols i camperoles no poden coexistir amb una agricultura industrialitzada i monopòlica, la segona asfixia els primers.

Si volem defensar la petita pagesia del planeta com a garant de la nostra alimentació, produir en cooperació amb la naturalesa (no mitjançant una conquesta despietada) i assegurar la sobirania alimentària de cada territori, és necessari que els parlamentaris acullin favorablement la iniciativa legislativa popular proposada per 105.896 ciutadans i ciutadanes catalans. S'hi sol·licita la declaració de Catalunya com a zona lliure de transgènics, igual que Euskadi, Menorca, Canàries o Astúries, i moltes altres regions europees, cosa que duria a prohibir el cultiu de transgènics i a engegar un sistema d'etiquetatge clar dels aliments.