dimecres, 26 de novembre de 2008
> Sobre darwinisme i educació
ORIOL VIDAL, JORDI VIÑAS, NÚRIA SANZ I LA RESTA DE PROFESSORS INVESTIGADORS DE L'ÀREA DE GENÈTICA DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA..
Com a docents de l'àrea de genètica de la Universitat de Girona no podem quedar-nos de braços plegats davant d'opinions com l'expressada per la senyora Maria dels Àngels Martín en relació amb el darwinisme («Darwinisme al sistema educatiu», El Punt, 17 de novembre del 2008). El darwinisme (o l'evolució, que és allò a què vol fer referència l'esmentada carta) es presenta al sistema educatiu com una veritat científica incontrovertida perquè ho és. No hi ha cap debat científic sobre la validesa de l'evolució tal com la va entendre Darwin; hi ha proves irrefutables i és la base per a tota la biologia moderna (que ha permès, entre altres coses, el disseny de nous fàrmacs). La discussió científica, que sempre hi és, rau sobretot en la importància relativa que poden tenir els diferents mecanismes evolutius (mutacions espontànies i selecció natural principalment). A classe de ciències naturals l'evolució és l'única explicació sobre l'origen de l'home que és vàlida perquè és l'única que aporta proves científiques (registre fòssil, coneixement de l'ADN, codi genètic universal). Malgrat això, és cert que a molts països del món, especialment als països de tradició musulmana i a l'anomenat cinturó bíblic dels Estats Units, hi ha un altre debat. Es tracta, però, d'un debat religiós que es basa en l'anomenat creacionisme i en el que es coneix com a «disseny intel·ligent», que no són més que revisions de l'antic mite de la creació. I aquesta nova «teoria» és, senzillament, un acte de fe: una explicació que no admet discussions, tancada a les evidències que se li presenten i incapaç de trobar cap argument científic que li doni suport. De fet, no s'ha publicat cap article científic que justifiqui ni la més mínima part del creacionisme. En canvi, els descobriments científics realitzats dia rere dia continuen corroborant la teoria de l'evolució. Si en alguna cosa coincideixen totes les religions del món és en el rebuig a les explicacions científiques sobre l'origen de la vida i de l'home. De fet, un atles de la creació que entusiasma els ultracristians nord-americans l'ha escrit un islamista radical turc. La voluntat d'interferir en el coneixement i el mètode científic és també una actitud molt estesa, que potser podria ser evitada amb una millor educació científica en tots els àmbits.
|
