Si Albert Serratosa, autor del pla general metropolità, oferia ahir, en aquestes pàgines, algunes «condicions indispensables» que hauria d'incloure la reforma de la Diagonal, com ara la unió del metro, el respecte per l'arbrat existent i l'ampliació de les voreres, ara és el torn de dos arquitectes i un urbanista reconeguts, que coneixen a fons Barcelona. Juli Capella, Xavier Basiana i Jordi Borja coincideixen a alertar del perill que titil·la sota l'anunci d'aquesta gran reforma, i és que, per dir-ho d'una manera planera, s'estigui començant la casa –la nova Diagonal– per la teulada.

L'arquitecte Juli Capella, exdirector del FAD, coincideix amb Serratosa a l'hora de decantar-se pel metro com a transport més efectiu per solucionar la mobilitat de Barcelona que no pas el tramvia, una aposta que jutja «equivocada»: «No crec en tramvies i crec en el metro, que és la solució real; va ser un error començar a posar el tramvia», remarca. A parer seu, «el que sosté el transport públic d'una ciutat és el metro». En aquest sentit, no té dubtes dels beneficis d'enllaçar el metro per la Diagonal: «Em deixaria de líftings i hi abocaria tots els diners», conclou.

Una altra demanda de Capella és de respecte per la «fesomia» de la Diagonal, perquè «no es carreguin un espai de memòria històrica». Plenament d'acord a donar «prioritat al vianant» per desplaçar el cotxe, insta l'Ajuntament a donar l'opció d'opinar a tothom.

LA FESOMIA PRÒPIA
Amb l'objectiu de mantenir aquesta «identitat que té l'avinguda», l'arquitecte Xavier Basiana, ideòleg de la transformació de la Sagrera amb el TAV, subratlla la necessitat de «conservar els arbres». «La unió del tramvia s'ha d'estudiar molt bé perquè no col·lapsi la circulació», assenyala. Com a aposta pel transport públic, dóna per bona l'opció del tramvia. Tot i així, Basiana és crític amb l'oportunisme de la reforma: «Abans que la remodelació de la Diagonal, Barcelona té altres necessitats més urgents.»

APOSTES DESENCERTADES
El geògraf i urbanista Jordi Borja alerta del «mal plantejament d'inici» que va significar fer les dues línies de tramvia «per connectar millor l'entorn metropolità amb el centre de la ciutat». No obstant això, assumeix una via pragmàtica: un cop construïdes, el millor que es pot fer és unir-les, precisa. Ara bé, avisa que si es penalitza el cotxe, cal «buscar alternatives» i «mesures complementàries». I estén més enllà l'advertència: «Sembla que es va a cops d'efecte, amb un ordre dispers i sense visió estratègica d'àmbit regional i metropolità, a fer coses només per agradar.» Per això defensa «un desenvolupament en un sentit més ampli del metro i de rodalies».