dimarts, 25 de novembre de 2008
> La propina
tomb de ravals
ANTONI VECIANA.
La propina s'està perdent. Als bars, tavernes i pubs on hi concorre gent jove gairebé és anecdòtic que algú hi deixi propina. Els cambrers i cambreres ja hi estan tan poc avesats que si algun dia algú deixa més diners que els que marca el compte, el treballador del bar segueix el client fins al carrer per a tornar-li el canvi. Cert és que la gran majoria de professions s'han fet tota la vida sense esperar cap gratificació extra, però al ram de l'hostaleria fins ara hi havia hagut aquesta deferència. Els motius poden ser diversos: perquè fan la feixuga tasca d'estar de cara al públic i aguantar tot el bestiar que corre pel món, o perquè amb una bona propina el client sembla que garanteixi que a la rebotiga tinguin una certa cura amb allò que es posa a la boca. Als països on la propina encara està en voga, el tracte dels cambrers és ràpid, eficient i agradable. Fins i tot els agents de seguretat de la porta de les discoteques a vegades somriuen i tot. Evidentment que ho fan pels diners. Els somriures també es compren en aquest món, com gairebé tot. Als països on la propina s'ha perdut ha vençut l'abúlia i s'ha retirat la jovialitat. Cert és que si els sous fossin justos no caldria propina, però mentre això no passi caldria recuperar la propina. Fem l'esforç d'estirar-nos una mica i deixar una moneda si el tracte ha resultat satisfactori. Tal com es presenten les coses, sembla que cada vegada hi haurà més gent que en viurà. Fins i tot alguna autonomia.
|
