Aquest conveni de col·laboració urbanística consisteix, tècnicament, a transferir edificabilitat residencial d'un municipi a un altre, amb el fet afegit que totes dues localitats han de sortir beneficiades de l'operació. Així, amb aquest traspàs territorial, l'Ajuntament de Sant Just Desvern aconsegueix que 35.000 d'un total de 80.000 metres quadrats de sostre edificable que el pla general metropolità (PGM) del municipi atorga a la vall de Sant Just –la part del parc de Collserola que pertany al terme municipal d'aquesta localitat del Baix Llobregat– es preservin a partir d'ara de qualsevol invasió urbanística futura. L'acord també preveu que la totalitat o una part d'aquesta superfície construïble podrà ser ara aprofitada en qualsevol dels projectes urbanístics de l'Ajuntament de Sant Adrià, tot i que els responsables polítics d'aquesta localitat del Barcelonès Nord van confirmar ahir que tot o una part d'aquest espai serà inclòs en el planejament que s'ha de fer per transformar la façana marítima del marge esquerre del Besòs.
Com a alcalde de Sant Just, però també com a vicepresident executiu del Consorci del Parc de Collserola, Josep Perpinyà (PSC) va mostrar la seva satisfacció per haver trobat «una solució perquè no es construeixi en l'entorn d'un parc on es podien construir molts habitatges». «Era una zona que fins ara no estava prou preservada», va admetre el batlle de Sant Just.
UN LITORAL ATRACTIU
Per la seva banda, el seu homòleg a Sant Adrià de Besòs, Jesús Maria Canga (PSC), va valorar «l'equilibri territorial» que suposa aquesta actuació i que servirà per ser «ambiciosos» en les càrregues urbanístiques que es generaran per fer un projecte «atractiu» de reforma urbanística d'aquest espai del litoral adrianenc. Un planejament que, a banda de tenir «la solidaritat i el beneplàcit» de l'Ajuntament de Badalona, segons va dir ahir Canga, ja podrà incloure el manteniment de les tres xemeneies, després que els ciutadans del municipi adrianenc votessin aquests dies pel seu manteniment en un procés «exemplar i molt participatiu».
La signatura del conveni entre tots dos ajuntaments va ser beneïda pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal (PSC). El polític socialista va valorar el fet que aquest tipus d'acord urbanístic sigui el primer que «allibera un gran espai natural de l'onada constructiva». Nadal va definir aquest pacte com «un acte de solidaritat i de coherència metropolitana» i va defensar l'actuació perquè no es faci «a qualsevol lloc ni a qualsevol preu».
)
