dilluns, 24 de novembre de 2008
> L'altra crisi (la permanent)
ara torno
priera@elpunt.cat
PEP RIERA.
|
Escriure un article els dilluns, si es vol fer sobre l'actualitat, obliga a repassar la setmana que ha passat per triar alguna cosa que resisteixi uns quants dies entre el fet i el comentari. Passa que, sovint, molts debats que semblen qui sap què un dimarts o un divendres, ja no són res que valgui la pena pel dilluns. Això passa molt en un país com el nostre i en l'estat que l'acull. Mirin això del jutge Garzón i la seva causa contra el franquisme. Ja faig tard. Està tot dit: la gran decepció de la gent que havia posat esperances en Garzón. Bé, dic que he fet tard i de fet el més essencial que es pot dir sobre Garzón crec que ja ho he dit altres vegades: causa significativa que instrueix, causa que acaba com el rosari de l'aurora.L'última, una causa massa noble per a un jutge massa frívol. Veuen?, el tema ja no dóna ni per a un article sencer. A mi m'agradaria fer sempre articles sobre coses que m'hagin passat i que, ben explicades, puguin servir no només per interessar-los sinó per implicar-los en vivències i sensacions tan quotidianes com íntimament universals. Però això és molt difícil fer-ho bé sense semblar figaflor o pretensiós o sortir amb ciris trencats que no interessin ningú més que a mi mateix. Com que miro de ser conscient de les meves limitacions, les poques vegades que ho faig ( i l'article d'avui, ara que m'hi fixo, és una mica d'aquests) miro d'evitar aquests perills. El fet d'escriure per dilluns fa que sovint el tema sigui algun dels afers que ni es fan ni es desfan, intemporals. Vaig per feina, doncs. Avui el tema és, altre cop, la desigualtat. L'ONU acaba de demanar a la comunitat internacional 7.000 milions de dòlars per a ajuda humanitària a 31 països, la majoria africans. Ara, ajudin-me: calculin quina part és això dels 700.000 milions de dòlars corresponents a la primera part de l'ajut per rescatar la banca nord-americana. Sumint-hi les xifres de la resta de països del món desenvolupat destinats als seus bancs en crisi i recalculin. I finalment mirin de respondre com és que no hi ha diners, no per ajudar els pobres, sinó per crear desenvolupament a tot el planeta.
|
)
