Un any més s'acosta el 25 de novembre, el Dia Internacional per a l'Eradicació de la Violència Masclista. Un dia que ens recorda que no podem baixar la guàrdia davant d'una xacra: la violència masclista. Que continua afectant dones innocents i que colpeja els principis de convivència i civisme de la nostra societat. Aquest any, a Catalunya, les dones mortes han estat nou; una xifra intolerable en una societat moderna i democràtica.

La violència masclista, però, té moltes formes i cal saber detectar-les a temps. Existeix la violència física, però també n'hi ha de psicològica, de sexual i d'econòmica. Molts maltractadors són gent aparentment normal, fins i tot educats; i això fa que no sigui gens fàcil detectar-los. D'aquí ve que molt sovint les víctimes no denunciïn el maltractament que pateixen. Es calcula que el 70 per cent no ho fan, però tampoc no ho fa el seu entorn, la qual cosa resulta preocupant.

I el govern, què fa en una situació com aquesta? Enguany hem aprovat una llei que representa un avenç importantíssim per combatre aquest fenomen. Amb la llei del drets de les dones a eradicar la violència masclista podem actuar contra totes les formes de violència i en tots els àmbits en què aquesta es pot produir, alhora que posem l'accent en la prevenció. La llei parteix de la base que la violència masclista és una vulneració greu dels drets humans i les llibertats fonamentals i té l'objectiu de posar fi a la discriminació de les dones. També preveu que les dones en situacions de violència masclista tinguin accés prioritari als habitatges de promoció pública i els garanteixi l'accés a la formació ocupacional.

Un dels punts més destacats de la nova llei és que ara només es tenen en compte els ingressos i les rendes de les dones –i no els de la seva família, que sovint són els del seu maltractador– a l'hora de percebre la renda mínima d'inserció, els ajuts escolars o l'assistència jurídica gratuïta. Fins ara havíem de patir la paradoxa que a l'hora d'ajudar aquestes dones es tenia en compte la renda de la seva parella, que era alhora el seu maltractador.

Des de l'any passat, i fins ara, podem dir que amb aquesta llei hem avançat. Les lleis són instruments per canviar la realitat social, però no la canvien pel simple fet d'haver estat aprovades. Cal temps i tot un recorregut. Mentrestant, aquest recorregut fa temps que ha començat. L'Institut Català de les Dones, amb la col·laboració dels mitjans de comunicació del país, està impulsant una campanya perquè les noves generacions –la gent jove– no reprodueixi la violència masclista i la pugui detectar des de la seva arrel. És aquesta una campanya de sensibilització, i els mitjans hi han accedit, i els felicito, per la responsabilitat que els pertoca, per publicar els anuncis gratuïtament. És un primer pas del canvi cultural i social que reclamem, un canvi profund, perquè afecta les mentalitats. És un canvi que el govern treballa i que s'emmarca en la feina feta entre el 2005 i el 2007, un període en què s'han fet a Catalunya 140 programes contra la violència masclista.

Queda molta feina per fer, però anem pel bon camí. Aquests dies, des del govern, estem firmant convenis per inserir en el mercat laboral les dones víctimes de violència masclista. És molt important que les dones que han viscut l'experiència puguin formar-se, treballar i ser lliures. Només si les dones som lliures tindrem un país lliure.