Avui estic molt content perquè la meva germana em portarà al cine i després em comprarà castanyes a la màquina de tren del senyor Paco. Ja sé que, de fet, que la teva germana et porti al cine no és res de l'altre món, però és que vosaltres no sabeu que la meva germana feia molt de temps que no estava de bon humor, ni jugava amb mi, i havia canviat tant que ja no semblava la meva germana. I a mi em feia molta pena perquè, com que ens portem dotze anys, ella sempre m'ha cuidat molt bé, i era fantàstic perquè a més em portava a esperar els Reis, a Fires, a veure gegants i a totes les coses divertides que als papes els fa mandra d'anar.

Però tot això era abans, perquè resulta que la meva germana es va posar a sortir amb un noi que es diu Miquel, que va conèixer en un curs d'anglès, i va començar a canviar i a estar sempre molt seriosa i de mal humor, i no reia, i sempre era com si tingués por d'alguna cosa, i sempre estava pendent del mòbil per si ell li trucava, perquè ell era molt pesat i sempre volia saber on era, i si no era on ell volia que fos, s'enfadava i la renyava molt.

Un dia va venir en Miquel a casa a buscar-la i la meva germana va fer tard, i li va començar a fer morros i a cridar-li que d'on venia i amb qui estava, i ella li deia que era a la biblioteca, però no la deixava ni parlar, i li deia que no s'ho creia, que potser estava amb un altre noi, i que ja sabia que era una fresca, i que no li agradava que portés aquell jersei perquè era massa curt. I cada vegada cridava més, i em vaig espantar molt, perquè em semblava que li pegaria. Al cap d'una mica vaig sentir que la meva germana plorava i que ell li demanava perdó i li deia que si li cridava era perquè l'estimava molt i que per això estava gelós, i que volia que només fos seva, i que només visqués per ell... Coses molt estranyes, li deia, i jo només sé que quan la meva mare arriba tard de treballar, el meu pare no li crida pas i sempre li fa el sopar, i la meva mare li diu: quina truita més bona!... I un dia vaig entrar sense trucar a la seva habitació i s'estava vestint i vaig veure que tenia un blau molt gros al braç, d'aquells que es tornen grocs i liles. Apa!, li vaig dir, com t'ho has fet, això?, i em va dir que s'havia donat un cop anant amb la moto de l'Ester i es va posar el jersei de seguida i em va demanar que no ho digués als papes. Però jo ja vaig saber que li ho havia fet el bèstia aquell i em vaig posar molt trist.

I suposo que per fi la meva germana devia pensar que ja n'hi havia prou i que estava cansada de patir i que aquell burro la tractés tan malament i va ser molt llesta i valenta, i diumenge a l'hora de dinar ens va dir que ella i en Miquel ja no eren nòvios. Els papes es van mirar i em sembla que estaven contents perquè ja veien tot el mal rotllo que hi havia. I la iaia li va dir: «No et preocupis, maca, que ja en trobaràs un altre», però la mama li va dir que no calia córrer, que estudiés i es divertís amb els amics i les amigues, que són molt macos i que des que sortia amb en Miquel els tenia abandonats. El papa no va dir res però se'l veia alleugerit.

I aquesta setmana ha estat pansida però com si s'hagués tret un pes de sobre, i de mica en mica ha anat tornant a ser la meva germana d'abans. Ahir, per exemple, em va explicar com ens funciona el cor, i vam auscultar el cor del gat, que batega a cent per hora! I avui anem al cine a veure Ratatouille. Jo, quan sigui gran i tingui nòvia, la respectaré i la valoraré i l'estimaré molt i m'importarà molt el que pensi, i tot el que faci em semblarà molt important, i hi confiaré i no la forçaré mai a canviar. Això ens ho diu sempre el mestre, que ens explica que els nens i les nenes som diferents però som iguals, i que hem de respectar la llibertat de les persones, que no ens hem d'imposar ni manar, i que ningú no és propietat de ningú, i que tenir gelos no vol pas dir estimar. Ah, i sempre diu que la violència no porta mai enlloc.

Espero que la pel·lícula ens agradi. Estic tan content!