Privatització de la universitat pública o oportunitat per a l'ensenyament superior, aquesta és la qüestió. El procés de Bolonya, que l'any 1999 van firmar 29 països amb el triple objectiu de millorar la qualitat de la universitat, facilitar la mobilitat dels estudiants i encaixar millor el perfil dels joves titulats amb el món laboral, es troba en el moment més àlgid; ja que han arrencat 31 titulacions de grau a les universitats petites i se'n preparen 284 per al curs que ve; fins a implantar del tot la reforme el curs 2010/2011 amb 165 títols nous. Però què és el procés de Bolonya?

FEINA I ESTUDIS, UNA COMPAGINACIÓ DIFÍCIL.
El principal canvi el notaran els estudiants, que hauran de fer 240 crèdits ECTS (European Credit Transfer System) per obtenir el títol de grau. A diferència del model actual, aquests nous crèdits valoren les hores d'estudi; amb una avaluació continuada i l'obligació d'assistir a classe, que segons els estudiants farà impossible poder compaginar la universitat amb una feina.

POR DE LA PRIVATITZACIÓ.
El procés de Bolonya estableix els fonaments per a l'espai europeu d'educació superior (EEES), i es va començar a aplicar a Catalunya el curs 2006/07 amb la implantació dels màsters, que en la nova estructura és un curs d'especialització de 60 o 120 crèdits ECTS. Per Blanca Palmada, comissionada per a Universitats i Recerca, les crítiques de privatització que fan els estudiants «no s'estan demostrant».

PRESSA PER COMPLIR EL TERMINI.
Segons tots els indicadors, l'Estat i Catalunya estan a la cua en el procés d'adaptació a l'EEES, un fet que provoca que ara les universitats hagin d'anar a corre-cuita per reformar tots els plans d'estudi, com a màxim, el curs 2010/2011. A partir d'aquesta data, no es podrà iniciar cap estudi amb el pla vell.

MOBILITAT.
És un dels eixos de la reforma, però ningú com es podrà finançar el mercat únic universitari. Andreu Font i Boi Sagarra, claustrals de la UB, diuen que «la pretesa mobilitat serà impossible sense una política de beques radicalment superior a les actuals Erasmus». Palmada admet que la reforma té flaqueses perquè no garanteix la mobilitat.

MERCAT LABORAL.
Per Font i Sagarra, Bolonya «converteix l'ensenyament superior en una mena de formació professional de categoria, en la qual els alumnes aprendran tècniques de treball per adaptar-les als continus canvis que provoca la inestabilitat laboral». Per Palmada, la col·laboració de les universitats amb les empreses «no és dolenta».

SUSPENSIÓ DEL PROCÉS.
Tot i que el conseller d'Universitats, Josep Huguet, es va mostrar partidari d'alentir el procés, la posició actual del departament és tirar endavant els canvis i rebutjar la congelació del procés.